El ram de flors (Gelosia)

bona menjada de tarro. Bon ritme

acabo de llegir que no vols que puntuem. Se m'ha escapat i no poso menys d'un 5 no voldria desanimar a ningú...

molt bó, si que sona a gelosia però seguint el rampell de pensaments tots seguits, un darrera l'altre..

He rigut molt, molt amb el teu relat. Pobret, ell. Això si que és fer-se la pel·lícula tot sol.
Com és la ment humana! Com som de complicats. Donant voltes a tot, sense anar enlloc.

Un petó Bruixot!


Nina Abril

Tornant a llegir el text, no m'estranya que te l'agaféssin pel llibre! és el que més m'agrada dels que t'han triat, així que la vas encertar situant la dedicatòria, merci!

Ah, i jo amb gust l'acceptaria el ram de flors..

Bon diumenge, un petó!

BoDitA

Trobo molt encertada la combinació entre la fèrtil imaginació del protagonista i el seu detallisme en els objectes i situacions quotidianes. Un relat divertit, i que a més acaba sense sang i fetge! I això en aquest tema té mèrit!

Efectivament, tant el teu personatge com el meu són fabuladors nats (escriptors en estat latent).

Per a mi, el més interessat del teu conte és que el problema central del personatge no radica en la possible infidelitat de la dona, ni en la complexió física del "maromo". No. El seu gran problema no és altre que el ram de flors. De quina manera un detall banal pot ensenyorir-se de qualsevol situació i, fins i tot, de la nostra llibertat.

Molt divertit "Estimada Marta" i el seu cornut vocacional. Una pregunta: en aquest títol, hi hem de veure alguna voluntat transgressora?

Una abraçada

Joan

... del lluç que es mossega la cua?
O és, simplement, una història massa quotidiana?
PS. T'adjunte un "pensament" que t'he fotut al fòrum... per si no l'has llegit.
Gràcies pel comentari a la "pesseta" -ni cèntim d'euro!- "teatral".
Allò que dius del quadre 'voluntari' (3er?-caldrà pensar-s'ho. Parlaré amb el meu futur director d'escena, per concretar la 'potència' dels actors...i la 'presència' de les actrius.
I per allò de les "excessives lectures", jo no en faria cas. Mai n'ho són, per massa. Llegir qualsevol cosa sempre ajuda. A ser més lliure, per exemple. A ser més comprensiu; més condescendient... Mon pare, autodidacta convençut, sempre em posava alerta enfront els lectors "de pocs llibres". I jo sempre m'he defès d'aquellls que sols n'han llegit un: són fanàtics!

Realment, mereix un òscar! I quin detallisme ornamental de mots, per part teva: "... i quan marxo sembla que m'avii, "que et vagi bé..." / "... i ell amb la polla enravenada...". En alguns moments sembla, fins i tot, una mica forçat, provenint d'algú normal i corrent que únicament elucubra sobre una, si m'ho permets, "benigna" gelosia. Les reaccions que rumia, fins i tot, són força suaus o raonables, afortunadament. Potser perquè sap, en el fons, que és estúpida i mancada de fonament, aquella gelosia que sent. Potser perquè les coses canvien de la teoria a la pràctica. En qualsevol cas, tan de bo totes les reaccions a situacions d'aquest tipus partíssin d'aquesta sang freda. Hi guanyaríem tots.

D'altra banda, insisteixo en el que he dit de bon començament: quina macropel·lícula es munta per acabar arribant al "deixem-ho estar" inicial!
Una "ruta de boomerang" molt humana, això sí!

Salut, company, i molta sort, no només en el projecte de La Quàdriga sinó per tots els altres projectes literaris (i participa en concursos, home!) del 2007!!!

Fins la propera!!!!

Vicenç