EL POBLE GRAN

Realment, amb els teus poemes fa quadres perfectes. Descripcions justes que creen la idea del que els llegeix. M'ha passat amb l'altre poema, i em passa ara amb aquest.

Fa certa tristesa veure com canvien les coses, en les contraposicions que fas del que era abans i el que és ara. Perfectament expressat i descrit. Amb la brevetat que, des del meu punt de vista, més intensitat i més força.

És una meravella de imatge.


Felicitats i abraçadotes.


Salz.

Com en el meu "Temps d'innocència", els records del poble gran, on han anat desapareixent alguns petis establiments per a donar lloc a d'altres, connecta amb la nostra infantesa i primera joventut. Tot es sobredimensiona en el record i allò que era una cosa sense importància, pren unes enormes dimensions en la nostra ment i en la noció de les nostres vivències.

Ho has expressat amb una gran claredat i amb un gust poètic molt acurat. Et desitjo molts èxits en el teu camí.

Anhel del passat,
amb desig de present,
un xic diferent.
Ben expressat,
l'encant retratat.
Felicitats!!!

Tan poques ratlles per descriure tan bé tot un món! aquarel.la , potser en blanc i negre, descrivint amb màgia la tendresa de les imatges. Contrastos agraïts, com el del pregoner anunciant la mort i el bot de la pilota. Frases magnífiques com la darrera del poema, i sensació de bellesa en color sépia. Present i passat alhora. M'encanten els poemes amb noms i congnoms de coses, amb detalls vius que es mouen, humans o inhumans. Vida, sigui com sigui.M'ha encantat! Una abraçada.
aleix

ple de records i melangia d'uns temps passats tan i tan diferents als actuals...
una abraçada
joan