El cicle de la vida [2]: Infància

I què bé que els expliques! Tot això tu no ho has viscut però segur que ho has sentit a parlar als pares i als padrins. Em refereixo a la guerra. Però lo de la pilota de drap potser sí que la vas conèixer, com les nenes que ens fèiem una espècia de nina amb dos guants.
I la memòria...! Se'n va que dóna gust. No podem recordar tot el que hem viscut amb detall, són massa coses. De totes maneres, jo dic que els records els tenim al disc dur d'el cervell i, com que l'ordinador va més lent que quan és nou, li costa més posar-se en marxa. Però al final, tot acaba sortint.

Petons

No sé si és una sort o una desgràcia perdre una mica la memoria. Crec que és una defensa del cervell per poder descansar dels mals moments, però a vegades ens oblidem d'altres coses.
Sort de les amistats que són d'una gran ajuda.

El teu relat m'ha agradat molt, i com sempre molt ben escrit. Ara veurem l'evolució del Norbert des que va néixer fins que es trobi en l'última etapa; i veurem les seves dificultats a recordar.

Una abraçada,

Materile

que, dels últims relats que t'he llegit, és un dels més reeixits, en ritme i com ens expliques el moment recordat de l'home gran, i les seves llacunes de la memòria.

Bon relat Joan, i ara ens toca esperar a Gener per seguir la història que ens vas creant, a veure si recordem alguna cosa més!

Bon Nadal!

Ferran

Els noms se'n van, però els records de la infantesa són més vius que mai quan ens fem vells.
El cicle de la vida continua, Joan!

Des de la vellesa ens expliques una història d'infantesa tendra i dura a la vegada. M'ha agradat el joc que fas amb la vellesa i la infància, amb l'oblit del padrí i la innocència de l'infant. Com em recorda a les batalletes que sempre m'explica el padrí de la seva infància :)
Felicitats pel relat! I gràcies per passar-te pel meu humil compte i llegir-te els meus relats celebro que t'agradin, un gran honor ^_^
Edgar

Un exemple, un detall, una petitesa que no ho és tant, com la falta de memoria. Un retall de vida, de records, de somriures amagats, de miseries, però alhora, de divertiment i alegria, l'alegria que sempre desprèn un nano de nou o deu anys. Felicitats Joan per la transmissió d'aquest món quotidià. Una abraçada.

Aleix

Records de la infantesa des de la vellesa. Un bon exercici per activar la memòria (que sovint falla) i els sentiments. Les bones companyies, els amics de sempre que encara són a prop teu també ajuden a encarar millor els darrers anys d'una vida.
Ben trobat!