El càstig

Un relat de: Llorenç Garcia
L'espera s'esfilargassava fins fer-se infinita. I la infinitud caigué en la teranyina de la desesperança. L'Armand contemplava com s'arrissava el fil del telèfon sense rumb. El temptejà com un nen encuriosit i hi encetà un joc d'estira-i-arronsa. No pogué sostraure's a la repetició obsessiva d'aquest gest. Igualment acabà afartant-se del joc. Només podia aferrar-se a dues opcions: O s'escanyava amb el fil del telèfon o el tallava en sec amb un ganivet finament esmolat. Fos quina fos, no podia dilatar més la presa d'una decisió. L'espera seria igualment erma. Però el temps també deixaria amb la seua subtil carícia una empremta que convertiria l'Armand en un pare molt cofoi.

-Papi. I aquesta andròmina. Per què és a la vidriera del saló?
-Doncs, mira, Armandet. És un telèfon.
-Que això és un telèfon de debò? I amb ell parlaves amb la mare quan ereu joves?
-No, Armandet. Amb aquest telèfon xarrava tots els dies amb una dona amb qui festejava abans de conéixer la mare.
-I què va passar amb aquesta dona?
-Un dia, sense saber ben bé per què, s'enfadà amb mi per una favada, em menyspreà i deixà de parlar-me.
-I què vas fer, papi?
-Vaig decidir no consumir-me en l'espera d'una possible trucada seua i vaig tallar-me la línia amb un ganivet i, tot just en eixir de casa, vaig conéixer casualment qui seria ta mare al carrer.
-I el telèfon, què fa ara tancat a la vidriera?
- Doncs, per culpa d'ell vas estar a un fil de no nàixer, Armandet. Per això, ací el tinc castigat per sempre, humiliat, inutilitzat i a la vista de l'escarni públic.

Comentaris

  • Museus[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-11-2015 | Valoració: 10

    Les andròmines que hi ha tancades a les vitrines dels museus són com el telèfon del teu relat, moments. I el gran moment de la vida del pare i el fill és aquest aparell de comunicació. Si no hagués sigut per ell,on seria ara el nano? Una abraçada, Llorenç.

    Aleix

  • els tombs de la vida[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-11-2015

    Bon relat Llorenç, i amb un gir argumental ben divertit, i portat. La primera part és un diàleg intern molt aconseguit, amb frases curtes plenes de sentit literari. I la segona un diàleg pare-fill ben trenat i amb un final, que ens condueix al principi del relat, força ben argumentat.

    Bona feina!

    Fd'AG

  • Divertit[Ofensiu]
    Naiade | 21-11-2015 | Valoració: 10

    Divertit i ocurrent. Sembla estrany la de histories i girs on ens pot dur un telèfon
    M'ha agradat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

76 Relats

272 Comentaris

68967 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog