El camí

...que m'ha agradat rellegir-te. He trobat aquest poema teu en la llista del "Últims comentats", i he gaudit com la primera vegada.

Tens ànima de poeta, Lavínia.

Un petó,

LLIBRE

Lavínia,

La interpretació correcta de les paradoxes de la quotidianitat com a element bàsic per seguir bategant... malgrat els sotracs.

Petons.

Viatjar sovint crea imatges... un detall, circulant per una carretera, el pensament , sobre tot si condueixes sol et porta per camins desconeguts. No sé si he interpretat bé, però m'ha recordat quel com que jo faig sovint.

poesia, tot circulant en autocar entremig d'una inhòspita carretera nevada!!!

Has creat del no-res. Tot i que potser el no-res no existeix perquè si és no-res ja és alguna cosa. Ui! Espera, espera: em sembla que se me'n va l'olla!

En dir que has creat del no-res em refereixo a què has fet poesia d'un fet tan banal i quotidià com pot ser un trajecte en autobús. I això té mèrit.

Has parlat de la teva situació (el cor batega, estàs adormida), d'allò que t'envolta, del lloc on ets... Has parlat amb mots precisos i versos breus. I ens has fet viatjar al teu costat. Felicitats, per haver-ho aconseguit.

LLIBRE