EL BON AMOR

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Qui dicta com es l’amor de veritat?
Com cal que estimem?
Què és lícit i què punible?
Quins desitjos hem d’ocultar?

Hi ha qui sentencia per tots els altres
quan l’únic que pot és opinió donar
que prové de les pròpies vivències,
del seu entorn petit i estret de mires.

L’amar l’entenc sense fronteres,
ni de gèneres ni de llengües.
Ni de races, ni de idees.
Tampoc de número o de pràctiques.

Com gosem dir mai a qui sigui?...
Això que em descrius no és amar.
Quin atreviment de imposar criteris.
Quina arrogància d’anar judicant.

Sí que no entenc que l’estimar causi dolor.
I, fins i tot, el qui el fa et dirà que és amor.
Que l’amor és exclusiu. Diuen i diran...
Que ningú altre pot gaudir del que és propietat.

Mira amic... Així tindríem a qui estimem, si fos tal,
guardat a pany i forrellat com a l’edat mitjana.
Ah no! Quin regal més amorós que és la llibertat.
Qui pot estimar més que aquell que deixa volar?

Comentaris

  • AMOR LÍQUID[Ofensiu]
    joandeboer | 24-09-2018 | Valoració: 8

    Precisament acabo de penjar un relat sobre aquest tema, mai s´esgotarà.

  • Calcat...[Ofensiu]
    Akeron343 | 24-09-2018 | Valoració: 10

    ...al que penso, al que crec, a la manera com voldria estimar.
    Però a vegades la por a la pèrdua m'ha traït. La MEVA por a perdre la persona que em faria feliç, tan sols amb veure-la somriure feliç, m'ha traït, ha torçat sense voler-ho, la meva percepció, els meus sentiments...

    De cap manera ha estat per crueltat, ni per voler dominar, imposar el meu criteri, ni tan sols per crear necessitat cap a mi. M'he "empapat", m'he meravellat de les tres dones que he estimat. He absorbit (integrat a la meva vida), he desitjat la seva llibertat plena, la seva felicitat plena, formar-ne part, compartir, des del nivell més profund de l'ànima ser company de viatge...

    Però he fallat una vegada i una altra... He travessat la línia d'aquell que sóc, d'allò que sento emotivament i penso racionalment, per por a perdre, per necessitat de més i més profunditat, de més i més contacte anímic-espiritual.

    És dur decebre's, sentir que has fallat i t'has fallat, quan tenies l'intenció més lluminosa, amb l'intensitat més aclaparadora.

    Hi ha lliçons que no sé com aprendre.

  • L'amor, sempre![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-03-2018 | Valoració: 10

    El títol del poema m'ha fet pensar en aquell "Libro del buen amor", és a dir, de fa molt temps. Llavors i ara l'amor continua alimentant les venes dels poetes. Amor, sempre present i sempre viu, en llibertat, amb les ales desplegades! En fi, veig que estàs plenament inspirat i me n'alegro. Una forta abraçada, Jordi!

    Aleix

  • L'amor i la llibertat[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-02-2018 | Valoració: 10

    Si alguna cosa hauria de ser l'amor és lliure. L'amor és donar, obrir els braços, acollir. L'amor té mil cares i totes elles d'una bellesa especial. No hi ha d'haver prohibicions ni es pot rebutjar, no hi ha d'haver regles imposades ni camins obligatoris.

    Ho dius molt bé en el teu poema. L'únic fre a l'amor és la crueltat de tota mena.

    Molt bé, Jordi, i gràcies pel teu comentari al meu últim poema. Sobre aquell tema, tu i jo tindríem moltes coses de què parlar perquè veig que hi ha una certa complicitat.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Mar | 23-02-2018

    "Qui pot estimar més que aquell que deixa volar?"

    Que aquell que deixa ser qui és l'altre,
    que aquell que es deixa ser qui és, i explorar-se...

    M'ha arribat molt,

    Gràcies.

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

143 Relats

240 Comentaris

63429 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com