Dos quarts de Sabbat, fattucchiera! - Per Secrets de Safareig - Juny 2011

Un relat de: Sergi G. Oset
–Han empresonat l'Adabella.
–La iaia que venia verdures al call?
–No siguis bleda, aquella truja es morta i enterrada, em refereixo a l'altra, la pel-roja amb la cara pigada i posat de reina –diu Senegarda, escopinant les paraules.
–Peró si és tan dolça. Com va anar la cosa? –contesta la Chiara, posant uns ulls com plats.
–Per bruixa. Van enxampar-la quan tornava del bosc. Volava en una escombra acompanyada del seu amant, un gripau gros com un porc. L'acusen d'espatllar la collita del Demetri, i assecar el ventre de la Regina. Jo mateixa vaig enxampar-la més d'un cop rondant el meu Clamenç.
–Ha!, si el teu Clamenç perd l'oremus només de veure una faldilla.
Senegarda guaita la Chiara amb odi dissimulat, s'allisa el davantal i continua:
–Sigui com sigui el magistrat acompanyat per dos algutzirs l'han portat a presó. S'estarà fins que arribi l'Inquisidor.
–Arnaulf? –Chiara no pot evitar d'estremir-se.
–Arnaulf, el Gos de Flandes –assenteix seriosa Senegarda.
–Diuen que ha cremat centenars de bruixes i bruixots.
–I jueus conversos, moriscs i heretges. Estrangers! Tots adoradors del diable!
–Satanàs, General dels Inferns, l'anima no em robaràs! –la Chiara fa el gest d'allunyar el mal d'ull amb la mà.
–Llucifer, Llucifer, del meu cós no n'has de fer res –es persigna Senegarda.
–Adoradors del diable! –udolen, mostrant unes dents negres i corcades.

Quan aconsegueixen asserenar-se continuen:
–Els nens dels Ferraro van morir l'any passat d'una estranya verola –apunta la Chiara.
–Van fregar portes i parets de la casa amb ungüents màgics per contagiar-los.
–Sortilegis!
–Maleficis!
–Millor ells que nosaltres!
Esclaten en un riure escantellat i maliciós.

–Bé, tinc feina, aquest gibrell de roba no s'estendrà sol.
–Jo tinc l'olla al foc –respon Senegarda picant l'ullet– parlem un altre dia.
–O una d'aquestes nits.
Les dues dones se separen, Senegarda llepant un mocador esquitxat de taques fosques, Chiara rosegant un os que recorda una petita falange.

Comentaris

  • Malaintenció a raig[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-06-2011

    Ei, quina bona ambientació has aconseguit per aquest relat situat segles enrere, en aquell racó d’una Europa arcaica, on les enveges i la malaintenció són tan actuals com ara mateix!

    Sort amb la selecció...
    De moment, ha estat un plaer tornar a coincidir amb tu en aquesta convocatòria, l’última per cert, del tema dels “Secrets”.

    T’envio una abraçada percelebrar-ho,
    Unaquimera

  • Fàstic[Ofensiu]
    nuriagau | 13-06-2011

    Fàstic és el que m'han transmès el parell de bruixes protagonistes, tant per la seva descripció com pel tema de conversa. Un relat molt ocurrent i original.
    Ens seguim llegint,
    Núria

  • crohnic | 13-06-2011

    Un microrelat original, sobretot en l'ambientació de l'època que tracta que descrius de forma magistral...
    Sigui per una cosa o per una altra, crec que una de les característiques que defineix els teus relats és la originalitat... I això no és fàcil d'aconseguir...
    Fins la pròxima!!

  • Molt ben trobat [Ofensiu]
    Naiade | 13-06-2011


    Un relat ben ambientat a l’època i digne representant dels secrets de safareig amb bogada i tot. En llegir-lo m’ha semblat veure una pel•lícula de l’època de la inquisició .
    Sort al concurs, a veure si te n’apuntes un més.
    Una abraçada

  • M'ha semblat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 13-06-2011

    que aquest relat no s'aparta gaire de la nostra realitat d'avui dia, potser tot una mica diferent en creences, però no en actituds viscerals i contra els qui anava tota la orgia de cremacions i atacs... jueus moriscos i estrangers... però potser sols són imaginacions meves.
    Molt bona composició d'escena i ben pintades les dues protagonistes, que gairebé es podien olorar, i no era gaire bona la seva ferum.

    Felicitats per la feina feta, jo vaig defallir el mes passat, i tinc un per aquest mes, però ja veurem si l'acabo penjant, no ho tinc gaire clar.
    Encara estic a temps de fer alguna cosa al respecte.

    Bon relat i bona ambientació, felicitats!

    Ferran