Diòptries

Un relat de: Lavínia

Fa poc que m’he apuntat al gimnàs del barri. He fet poques amistats perquè em dedico a nedar i després no faig tertúlies, tot i que conec gent de vista, clar! Ahir, però, a la piscina vaig conèixer un jove amb qui vaig compartir el mateix carril. Em va semblar molt atractiu i simpàtic i es veu que ja fa temps que hi va perquè, en sortir de l’aigua, hi havia gent que l’aturava per saludar-lo o per xerrar-hi.
Un cop al vestidor dues dones a qui el xicot havia saludat en parlaven:
─Que jove està A..! ─deia una
─Ha anat a la Clínica C del carrer B a fer-se l’estètica ─vaig sentir que li contestava, l’altra
─Clar! Com que la dona amb qui s’ha casat és tan jove!
─Només amb una operació d’estètica, no pot estar així ─vaig sentir que deia una tercera.
De primer no em vaig adonar a qui es referien, però poc després hi vaig caure: “el de la botiga de camises del Carrer Gran; accident; va enterrar la dona fa tres anys; sí la d’ara és trenta-cinc anys més jove que ell...”
Era aquell senyor de la camiseria! Era un home d’uns seixanta-cinc anys! Clar que no l’havia reconegut! Com podia ser!
Camí de casa el vaig tornar a veure. L’home duia un diari a la mà i anava a entrar a una cafeteria de la Rambla quan el xicot de la farmàcia se li atansà i li allargà un paquet. No el deuria agafar bé, perquè li va caure al terra i va rodolar als meus peus. Era un pot de llet com el preparat amb què s’alimenta un nadó. El vaig agafar per donar-l’hi, però abans em va semblar llegir-hi

Llet de la Mare de Déu de Lourdes

Doble vitamina B i C

(Rejovenirà un any per cada pot. Sense miracles)

En arribar a casa, em vaig mirar al mirall, però no duia les ulleres. M’hi veia borrosa. Com que me les deixo a tot arreu, penso que per a anar a nedar no m’hi calen. Ja em poso les reglamentàries pel clor. I com que visc relativament a la vora per anar pel carrer, puc anar sense... Al cap i a la fi sols porto cinc diòptries de lluny i dues de prop...

Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolguda relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • Verge de Lourdes,[Ofensiu]
    Narcis08 | 26-08-2011 | Valoració: 10

    dóna'm sentit de l'humor per entomar les meves 10 diòptries a l'esquerre i 8 al dret... No sembla que em rejoveneixi gaire, a mi, l'edat...

  • MICRORELAT SELECCIONAT (Concurs ARC de Microrelats “ARC A LA RÀDIO” 2010)[Ofensiu]

    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de gener de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC

  • Jo sempre dic...[Ofensiu]
    AVERROIS | 23-01-2011 | Valoració: 10

    ...que com que em veig cada dia al mirall, no m'ha semblat mai que estigui més caducat que fa uns mesos. Els altres segur que no deuen pensar el mateix. Tot i així una filósofa famosa, va dir que "el rostre dona fe el que un ha viscut". Doncs m'agradaria que el meu rostre donés fe de que he viscut molt i si pot ser bé.
    Un bon relat.

    Una abraçada.