Dia de vaga del metro

Fa una estona que s'han apagat els llums perquè s'està fent de dia. Al fons del carrer, cap a l'est, es veu ja força llum, i cap a l'oest, el carrer continua i fa una hermosa corba antiga que mai m'havia aturat a mirar, amb un arbre que a aquestes hores sembla un xiprer i que ara mateix, no se d'on pot sortir.
A la parada del bus s'hi atura un cotxe de diesel, indolentment, per fer temps i deixar passar, això, sí, els altres vehicles. M'allunyo del piló de la parada, perquè no ha aturat el motor.
Hi ha poc movinent de persones i vehicles, el cel econòmic està estranyament quiet, com mai, i ens amenaça amb fenòmens imprevistos i destructors que veurem aviat.
Tinc, ara mateix, 12 cotxes a la vista a l'altra banda de carrer. Són el que queda del somni amb que ens els van embolicar. Un ford escort molt antic, al mateix lloc d'abans d'ahir. De color vermellós força gastat, l'amo del qual, o propietari, diríem, va creure, per un instant que muntava un pura sang. Un altre cotxe, americà, tot terreny, també estacionat al mateix lloc, pensat per dur bales de palla per les vaques i a més a més, unes 5 o 6 persones. I així tota una renglera d'il·lusions, descansant al breu fret d'aquest l'hivern. Assegurances que ja no són a tot risc. Els acompanya un versió familiar amb força espai al darrera per pujar-hi de tot i marxar cap a algun indret remot els caps de setmana, amb la carroceria rallada per alguna fregamenta contra un mur o un altre cotxe.
Cadàvers, fantasmes d'il·lusions que ens emmetzinen, cada dia, cada instant, per dins i per fora.
Per contra, és bonica i extranyament càlida la companyia dels altres dalt del bus on ara tinc més llum. Algú riu o parla o saluda al conductor. Aquella noia hermosa, ara ja més, més gran.
I més enllà de la bellesa exclusivament juvenil. La de la vora que jo crec que no ha tingut cap fill malgrat tenir-ne ja l'edat de sobres.
Es va calant l'autobus, el conductor ens fa baixar; després d'un intent d'arribar a peu al treball, m'encamino a la propera parada on ja hi ha alguns dels que han baixat i son mes assenyats o intel·ligents que jo. Un vola-coloms que tanmateix ja no l'enganyen amb les il·lusions que emmetzinen. No, no hi ha altra solució que agafar el bus, entre tots i per a tots.