Desolació

Enfonsats, abatuts, alacaiguts
la cara humida per l'aigua fresca
les fonts ragen vi i mel
el dolor penetra fondament
per dessota de la pell
com es pot ignorar el sufragi
que us va encimar?
les crítiques i les lloances, exagerades
pel sol fet d'existir més d'un dia
o dos a molt estirar, amb recança
observo el passar de les aus
volen vers la llibertat anhelada
m'esclafo el cap de pensar
i no arribo a port
només la paret nua, escrostonada
pels cops i el dolor agre
que baixa pit avall
que s'instal·la a tot arreu
em sento molt feliç de la tristesa
només viuen els tristos, els altres
veuen passar les sensacions
només amb perseverança en el fracàs
es pot aconseguir aquest licor
d'anys de fermentació, de patacades
inversemblants, caient de les alçades
per esclafar-se contra l'asfalt
o qualsevol altre superfície de llisor
contrastable i duresa incontestable
l'amenaça d'arengada al plat
les mirades acusadores, els dits
enfrontats a la carn tremolosa
als membres enganxats al cos
com extremitats de monstre marí
isolen el sentiment
les preguntes que em demanes
no te les puc contestar amb paraules
calen crims
cal cremar la ciutat, brandar les atxes
per possibilitar la vinguda del futur

No cal morir cada dia
per sentir la revelació encoberta
darrera els núvols triangulars
de formes impossibles, els ulls
ens enganyen traïdorencs i mutables
a cada nou pes que ens encongeix
veiem les seves formes variar
recargolar-se sense ordre
aliens al pes catenari

El cap sembla una bullidera
tot gira entorn la possibilitat
el futur espantadís que recula
davant les escomeses del fracàs
la planificació metòdica del gran terrabastall
del moment de glòria en que els carrers
mostraran el seu revers a les masses
la mort de tot em pot salvar
la suprema destrucció de la bellesa
l'acarnissament dels revoltats

Quins moments de penúria
podem recrear al menjador
davant de l'horrible quadrat
emissor de martingales
presses de pèl adjudicables
a uns o altres, tan se val
ningú no és culpable del descrèdit
de tots els que es deixen
acaronar per la llum invisible
per les ones viatgeres, per l'esclat
de dividends a les llars humils
de llesques de pa a la boca
de l'afamat vianant de professió
totes les promiscuïtats són concebibles
per part dels pocs, que traginen
totes les victòries i cap derrota
només volen el miratge
captivar el proïsme amb absurditats
fer del lema consigna
i d'aquí a la doctrina i el dogma
l'alè pudent penetra
les neurones a través del nas
no hi ha manera de rentar-lo
persisteix com un deute, assetja
la integritat mateixa del pensori
tot plegat faves contades
cal suportar aquests pesos
i d'altres més feixucs
el pitjor està per arribar
sempre darrera la cantonada
esperant la feblesa, el caprici
de les circumstàncies i del món
quina delícia poder viure
sense por del futur o del no-res
sense haver de mirar enrere cap al tard
sense sentir el retrunyir d'unes petjades
els riures violents d'un grup
les campanades llunyanes
d'una església escadussera, en mig
de la més descreguda vilania
l'estatut de màrtir de la causa
només a l'abast de la majoria
s'escapa del prejudici mandrós
de la possibilitat de sucumbir
enmig de plors i cops al pit
marxarem del món aücats
pel silenci dels corbs
l'escàndol de silenci dels morts
criden amb les dents
a falta d'una millor substància.