Desig

em quedo ( me l'he copiat..) l'últim:

"esdevenir poma
per esclatar de desig
entre les teves dents..."

preciós Manel!, m'ha agradat molt trobar-te enmig d'aquest camí misteriós, ple de llumi joia de relats.

una abraçada!

Veig que som molts els que conreem aquest tipus de Poesia. Tan sols cal veure tots els que es presenten al Premi d'Olot.
Els teus m'han agradat per les imatges tan captivadores que suggereixen. En quant a allò de la forma i la mètrica, jo no sóc tan purista com alguns companys, almenys a l'hora de llegir-los. Haig de reconèixer que els que faig jo, són els clàssics, a la manera de l'Espriu: (5+7+5 síl·labes, en versos femenins, és a dir, acabats en paraules planes).
El que més m'ha agradat dels teus és el darrer. Crec que és el millor de tots quatre. La imatge de la poma és genial!
Una forta abraçada!
FRANCESC, de Beniatrol (la meua Ítaca)

PD Moltes gràcies pel teu comentari tan afalagador!

Molt bé. També m'interessen el haikús. Si t'importa molt la mètrica hi alguns canvis molt fàcils. Per exemple:
enlloc de "llavi que rellisca" pots posar "rellisca el llavi" i ja en tens 5.
Enlloc de "amb un mateix color" pots posar "del mateix color".
Perdona per ser tant "manefla" (que vol dir entrometida)
El poema es molt bonic, la imatge de la poma i les dents....ben trobat!!
Salut!