Demà

Demà

Pujaré a l'acròpolis
seguint la processó de les panatenees.
Als peus de l'altar deixaré la meva ofrena
i enlairaré l'esguard joiós
fins les constel·lacions penjades del blau d'orient
del cel, un capvespre d'estiu.
I veuré la meva petitesa, tot relativitzant els sentiments
i em confondré amb l'olor de la reïna dels pins
crescuts a l'àgora oblidada.
Beuré de l'amargor de les flors dels baladres
mentre participo de la soledat dels vells temples.
Trobaré l'òliva d'Athena, o ella em trobarà a mi
xiuxiuejant-me a l'oïda
els antics secrets de la saviesa.