Sortida del laberint

Un relat de: Carme Solina i Alapont

Sortida del laberint

" Res no és mesquí
ni cap hora és isarda..."

I tot és ple de llum i de bellesa
d'ençà que s'esqueixaren les ombres atapeïdes de la por.

No et neguis el somni, no et mutilis.
El teu preciós esperit, que tant estimo,
no ha de témer mostrar-se a la clara llum dels meus ulls.
No tractis d'encabir-lo en l'àmbit massa estret
d'un pretès realisme possibilista...

Dóna'm la mà i estreny-me-la molt i molt fort,
saltem pel damunt de les muntanyes,
tot i fent equilibris damunt la ratlla de l'horitzó, rient,
bevent-nos el cel i brindant amb les gavines..
l'escuma de la mar ens farà de llençol i jo et somniaré
ardit i enamorat creant amb tes paraules una nova essència.

Nua, com ella, (així és representada la veritat) desafio els dards.
Faig un crit prolongat, un xiscle agut de dolor que ultrapassa l'espai
i es perd en la vacuïtat de l'esfera que m'envolta,
que em fa d'escut i de gàbia a la vegada.












Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    res no és mesquí | 18-06-2007

    m'encanta la referència a papasseit... preciós

  • preciós...[Ofensiu]
    ROSASP | 01-11-2005

    Aquesta sortida del laberint és un veritable cant a la vida.
    Estem envoltats de tantes pors que ens immobilitzen i ens fan perdre la confiança per anar endavant i cercar nous camins i nous propòsits.
    És difícil escoltar aquesta veu que ens reclama i crida des de dins, que tants cops és ignorada.
    Ens convides a aquesta joia de poder sentir la força del nostre esperit que omple més que qualsevol altra cosa.
    Has fet filigranes amb les paraules fins aconseguir un poema esperançat, valent, profund i lliure de promeses.
    És com poder tocar la bellesa i la felicitat amb les puntetes dels dits.
    L'he sentit molt proper des de principi a fi. És curiós com et pots sentir identificat molts cops amb determinats pensaments i emocions.

    Felicitats de tot cor i una forta abraçada!

  • Poesia portentosa![Ofensiu]
    Jofre | 01-11-2005 | Valoració: 10

    Carme,

    Versos amb una força contundent.
    Molt elaborat.
    El títol encertadíssim i molt ben lligat amb les paraules de referència.

    Escrius de manera desacomplexada i amb la voluntat d'arribar clarament al lector.

    Transgradeixes en la forma per regalar-nos un poema d'una consistència innegable.

    Jo personalment el trobo molt esperançador i molt pragmàtic. Sense que ocultis la realitat.

    Veritablement les teves paraules són llum i bellesa:
    d'ençà que s'esqueixaren les ombres atapeïdes de la por.

    És un poema preciós i punyent, fent ús de la sensibilitat i el significat de cada paraula.

    Enhorabona Carme!
    Segueix escrivint.

    Una abraçada!
    PS
    Llegiu el relat El sector 14

  • hola![Ofensiu]
    cassigall blau | 01-11-2005 | Valoració: 10

    felicitats!