Qualsevol temps passat va ser pitjor

Un relat de: Carme Solina i Alapont

Qualsevol temps passat va ser pitjor...

Aquell diumenge al matí anava passejant amb la seva filla i es van acostar fins la plaça major a veure què hi feien. Molt sovint hi havia espectacles musicals o comediants. Avui tocava titelles. El petit teatre estava ja muntat i la quitxalla, asseguda al cadiram de tisora, feia una fressa eixordadora. No quedava ni un sol lloc lliure. Al capdamunt de l'escenari, un gran rètol anunciava l'empresa: "Auténticas marionetas de cachiporra Luís Salgado y Hnos". El telonet, partit en dos es va córrer i un titella vestit de soldat romà abraçant una gran porra va anunciar: "Avui veurem la història del malvat pretor Marcus Quintilià, el qual governà amb crueltat Iluro fa més de mil vuit-cents anys i de les joves Cecília i Eulàlia; l'una filla de la matrona Júlia Sevèria i l'altra de l'esclava Domitil·la". El putxinel·li que representava el pretor va treure el cap per l'extrem de l'escenari i va ser abatut a garrotades pel ninot que duia l'estaca. Forts cops de timbal acompanyaven les trompades.
La plaça s'ensorrava per la cridòria dels menuts espectadors.
-Què fem noia ens quedem o marxem? Anem-se'n pare, ja sóc massa gran per veure els putxinel·lis, a més, tinc ganes de llegir el llibre que m'ha regalat la iaia.
Des de l' alba l' Eulàlia estava sembrant. Les seves mans, encara infantils, eren vermelles i inflades . Havia preparat el planter, pèsol a pèsol i després de germinar va deixar que creixessin fins a mig pam. Ara les trasplantava (a cada clotet n'hi posava una separada per més de sis polzades de la següent) i més endavant hi clavaria les canyes perquè s'hi enfilessin . El seu ventre, inflat per l'embaràs, li feia nosa i el cansament era ja insuportable: " quan neixi el deixaré en exposició a la porta de la cabana...algú el voldrà...si la mare visqués... . D'ençà que estic tan grossa l'amo no m'ha fet cridar més; quan tot passi potser em torni a reclamar alguna nit. Aleshores, les esclaves del senyor, em rentaran i pentinaran i em posaran roba neta i perfumada per esperar-lo a la seva cambra privada..." -Encara li semblava sentir la veu de la mare: filla meva: he dut tots els meus estalvis al temple perquè t'acullin com a verge vestal, és el millor per a tu, sobretot guarda't dels homes...- " mare ja no hi sóc a temps, què serà de mi? ..."
El pretor Marcus Quintilià deixà la seva guàrdia personal a fora de la vil·la i entomà la seva filla Cecília quan se li llançà als braços forts i musculats. Era la nineta dels seus ulls. Aviat faria quinze anys i estava tenint la formació adequada al seu llinatge -d'estirp gentilícia romana- i posició social. "Compon poemes amb tant de talent com Catul , toca la khitara com una deessa i ha compost un himne per als sacrificis a Janus" deia son pare inflat com un gripau d'orgull paternal.
-Pare, fins quan et podràs quedar aquest cop? -Espero que fins després de les saturnàlies en que he de tornar a refer el cens de la província- Se la mirà satisfet: era gràcil i discreta i ja s'havia emparaulat la seva unió amb el fill adoptiu del qüestor Aureli Publi.
-Pare, des que te'n vas anar que no he tornat a veure la meva domèstica Eulàlia. Em feia companyia i rèiem molt. Ningú vol dir-me'n res. Que ho saps on és?
- Se'n va anar, bonica. La teva mare la va vendre a uns comerciants de Baetulo. No la tornaràs a veure, però no pateixis, està molt bé.-Frunzint les celles observà de reüll que la nena, satisfeta per l'explicació, s'allunyava despreocupadament.
La Cecília va córrer fins al jardí i es va asseure al pedrís, sota l'enramada de gessamins. El sol li feia tancar el ulls i un somriure se li dibuixà als llavis mentre pensava en el regal que la mare li havia promès pel seu aniversari: "em penso que és una diadema d'or i pedretes. La donaré a Minerva. El dia de l'ofertòrium desfilaré a la processó amb el meu millor peplum i la joia en una safata de plata; la deessa em concedirà el que li he demanat"...obrí els ulls quan va sentir com l'esclava Lívia la pentinava refent els seus daurats rínxols.
La Txell despertà de sobte, un raig de llum li il·luminava la cara i s'adonà que li havia caigut al terra el llibre sobre l'antiga Roma. Va sentir com la mare els cridava tots a taula.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer