Gènesi

GÈNESI

Un poema és una flor
que mai no es marceix

Neix al cor,
de sentiments nodrit
i esclata en tendre brot
acaronat pel sol de la paraula.

La poncella pren forma
amb el savi reg de la raó.
Cada nou argument
fa sorgir-li i créixer
pètals suaus, trèmols estams
i vellutats pistils.

L'amor el pinta, finalment
amb polsim d'ales de papallona
i les muses el perfumen
amb flaire de tinta d'impressió.

Amb rotunda bellesa
esclata al ser llegit.
S'espolsa la rosada
i roman per sempre immarcescible.