Heretgia

Un relat de: Carme Solina i Alapont

Heretgia

Quan el cor s'ha assecat
i l'amor és un record vague...
un sentiment impossible,
des de la posició d'uns ulls cansats;
queda el recurs al succedani
del coit sense il·lusió.

Llavors, recordo
com n'eren d'engrescadores
les teves al·lusions
al tendre plaer, al bes apassionat...
Mai, fins ara, s'ha resolt millor
l'equació: cos x esperit2 = AMOR
on l'esperit era engendrat per la matèria.

Comentaris

  • joder...[Ofensiu]
    instants | 09-12-2005

    que trist.
    Amalgama de tiratges breus,
    sensacions traicionades
    potser,
    només avui...
    potser,
    per sempre...

    Quan els camins es separen i estimes.
    Quan les passes es disolen,
    tristes i conscients
    que tornen a estar soles.
    I aixeques el cap sense aquella mà apretant amb força les paraules, que dur és estimar...

  • De debò...,[Ofensiu]
    rnbonet | 30-10-2005 | Valoració: 10

    ..xicota, has començat a trepitjar fort en aquesta pàgina... No hi ha massa gent que domine la llengua com tu! I a més, amb consciència certa i esperit ferm.
    Esperem més coses.
    Amor i humor! Salut i rebolica!

  • Interesant equació![Ofensiu]
    Bruixot | 06-10-2005

    El teu escrit m'agrada, tot i que em desconcerta una mica...
    Dius
    Quan el cor s'ha assecat
    i l'amor és un record vague...

    L'amor ens omple per tot arreu, si el sabem veure. Potser no és l'amor de les pelicules romàntiques, però, és que potser existeix?
    L'equació de final, enigmàtica, sobretot l'última frase...
    l'esperit era engendrat per la matèria

    No deixis mai que se t'assequi el cor!
    I segueix escrivint!

    Bruixot

  • òndia!![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 03-10-2005

    genial, jejeje
    aquesta ecuació no me la sabia, encara...jejeje
    quanta raó aquestes paraules....
    felicitats!
    i endavant!
    Sílvia