Cercador
Oblit
Un relat de: Carme Solina i Alapont- Compartir:
Oblit
Quan els records, fantasmes malignes,
furguen sense misericòrdia, com ganivets esmolats
en el llibre de pàgines vives de la nostra ment
l'oblit, com amatent escut, s'interposa
amb força maternal, entre l'ahir i l'avui.
Vols ser el bàlsam que oculti el nafrat esperit
i et dic de tu, perquè de tant visitar-me
hem forjat una gran amistat,
malgrat no donar-me, però, res de franc
doncs pago amb la renúncia al record joiós.
Comentaris
-
Records[Ofensiu]Unaquimera | 10-12-2006 | Valoració: 10
És molt difícil trobar un punt d'equilibri entre el que necessitem oblidar per no viure constantment en el passat, amb el cap i el cor girat endarrere i perdent-nos tot allò que ara mateix està passant davant nostre... i el record que hem de guardar de tot allò que hem aprés a partir de situacions, sensacions, persones, experiències...
La dicotomia entre oblit i record és una constant en la vida. El preu per gaudir d'un o l'altres és alt, sovint: ho sé!
He trobat el teu poema i en llegir-ho l'he sentit a prop del meu... Després de llegir-te, m'agradaria saber que opines de Jau! si no et fa res passar i mirar-ho... Gràcies per endavant!
T'envio una abraçada de les que es recorden,
Unaquimera
-
Carme[Ofensiu]Melcior | 10-07-2006 | Valoració: 10
estic, estem, a l' espera de nous relats, ànim!
Endavant. -
M'ha agradat[Ofensiu]filladelvent | 05-03-2006
et tindré en compte i et seguiré llegint.
-Filladelvent- -
Molt intens[Ofensiu]AINOA | 16-01-2006 | Valoració: 9
Hola Carme.
Es escrit un poeme molt bonic, en el qual ens mostres una mica de tristessa per las vivencies viscudes, que per a tu en sigut una mica desagradables.
Una abraçada. -
molt més que pensaments...[Ofensiu]ROSASP | 16-01-2006
Quina llàstima que per oblidar tot allò que ens fereix o ens angoixa, també s'esborrin petits instants plens d'encís. Un preu alt el que ens cobra subtiment i amb mans d'amic el nostre propi subconscient...
Un poema molt profund, deixant al descobert moltes coses que no ens plantegem o no en el fons no ens volem plantejar.
Una abraçada Carme!
Valoració mitja: 9.4