Cercador
De l'ampolla del verí de l'oblit
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
He fet una maleta d'insomni,
I he escoltat la remor de les hores,
Hores que només saben dir noms llunyans.
I m'he posat el calçat més còmode,
La pell nua dels peus,
Per traçar un camí sembrat
Dels vidres trencats,
De l'ampolla del verí de l'oblit.
El cel s'estripa a cada passa,
Ferides obertes que sagnen negra nit,
Fuetades a l'esquena del silenci,
Les urpes d'un gat que esgarrapa
La fredor blanca d'una lluna sense amants.
El cel s'estripa, ferit,
Presoner que intenta escapar-se
I queda atrapat sota el filferro d'espí.
Miro enrera amb la maleta agafada,
I només veig un llarg desaparèixer,
I endavant,
Cap llum m'espera,
Només la foscor d'una marxa obligada
I un terra sembrat
Dels vidres trencats
De l'ampolla del verí de l'oblit.
Comentaris
-
gran poema[Ofensiu]mar - montse assens | 06-11-2004 | Valoració: 10
és un poema molt dur, i a la vegada és genial...
almenys és tal com a mi m'arriba.
Veig la descripció d'un moment de la vida pel qual tots passem, i on fem valoració del camí fet i per fer.
Inconscientment (potser) dius que l'ampolla del verí és trencada i els vidres que són per terra, com qualsevol altra cosa material, no són mai infinits.
Potser no hi ha llum en aquest punt del camí, però després de la nit sempre surt el sol... i la maleta que duem a sobre sempre es pot deixar oblidada (conscientment) en qualsevol punt del recorregut... i caminar lleugers.
en fi, crec que és un GRAN POEMA.
FELICITATS
--i no penso que sigui per l'edat (feliç aniversari)... sinó, que escriuràs quan arribis a la meva?
:-) una abraçada -
Esfereïdor...[Ofensiu]Ilargi betea | 03-11-2004 | Valoració: 10
...però magnífic! m'afegeixo al que diuen els meus companys.
Si m'ho permets el posaré als meus preferits!
Una forta abraçada i moooolta màgia! -
Quina esgarrifança[Ofensiu]Alícia Gataxica | 03-11-2004 | Valoració: 10
L'oblid, recorda el dolor, i la por, quina esgarrifansa sentir-lo tan proper. M'ha agradat molt.
-
PER MOLTS ANYS SERGI!!!![Ofensiu]Marc Freixas | 02-11-2004 | Valoració: 10
I per molts relats.
En fas trenta oi?
Ei, escolta, que vagi tot de putíssima mare company!!!!!
ENHORABONA PER LA TEVA OBRA!!!
SALUT I REVOLUCIÓ!!!
UNA ABRAÇADA FORTÍSSIMA!!!
-
Fa venir fred i tot[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 01-11-2004 | Valoració: 10
Com una mena d'esgarrifança. L'ampolla trencada de l'oblit... m'encanta la metàfora. Fins i tot mates aquella petita escletxa de llum que apareixia a l'última estrofa:
"...I endavant,
Cap llum m'espera,
Només la foscor d'una marxa obligada
I un terra sembrat
Dels vidres trencats
De l'ampolla del verí de l'oblit".
No siguis tan dràstic, home! Clar que t'espera alguna llum; que més d'un hi pensàvem, eh? T'espera la llum de... bé, tu sabràs quantes espelmes ;-)
Tot i que sé que m'avanço, no sé si demà, des de BCN, trobaria un ordinador lliure a la sempre saturada biblio de la facultat per desitjar-te PER MOLTS ANYS, SERGI! I que aquests molts anys serveixin, entre altres coses, per seguir-nos brindant relats (poemes també, naturalment, que n'ets un mestre) tan interessants com aquest! I sobre tot, MOLTA, MOLTÍSSIMA SORT, QUE LA MEREIXES SOBRAAAAAAAAAAAAAAAAADAMENT!
Fins la propera, MESTRE!!!
Vicenç
Valoració mitja: 10
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
775983 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44