Creença

Balbucejant exploten els misteris
de foradades tombes
on rauen els preceptes
i les necessitats d'admiració
clausurades per les ones
no es concep el seu retorn
sense l'aquiescència del prelat
que traspassa els seus dits
greixosos, untuosos
assenyalen el camí
de la perdició segura
del fons del pou

Creences impossibles
absurditats glosades i versades
planes i planes de condimentació
fan impaïble el retret
el clam onerós
el costellam adolorit
per garrotades traïdores
tardanes i malvolgudes

L'esclat de temprança
les hores mortes al capvespre
a ran de nit es refan
els llibres i els cants
per emmotllar-los al sentit
de les noves ventades
bufen sense pensament
lliures i canviats
capriciosos giravents
a mercè de sensacions
rebutgen el progrés
s'enfonsen en la pudor
de tancament forçat
de presó animal
comparen les coses d'ahir amb les de demà
pensen que poden copsar
la plenitud del temps

Impossible de raonar
amb gents uniformades

Volent precipitar el descrèdit
vacil·lant per la manca de valors
vicissituds s'abraonen
a les carns tendres
del captiu de la vida
enyora la solitud
els moments de glòria
alçar-se per sobre el penediment
ensenyar el puny als núvols
totes les coses que fan
agradable el camí
duradora l'espera
la planura del capdamunt
malaveranya
assenyala el defecte
la manca palesa
els bitllets de tornada
que mai no s'expediren

Sota murs de formigó
els marbres malden
per embellir la pedra
els capitells arrenglerats
miren amb esguard definitiu
volen engrapar les ànimes
amb benvolença i males arts
barrejades químicament
en proporcions justes
escrites d'antic
refermades per noves activitats
esclarides pel pas del temps
implacable atordeix
els representants justificables
de requisits arbitraris
de calces rovellats

Amb predisposició s'agermana
la filera inhumana
sense sentit d'un ridícul
que no ve al cas
les transformacions estrambòtiques
la ingesta de parts
paraules buides

Puc repetir un altre cop
la buidor de les constel·lacions
girant ocultes
el sol les vetlla
hi ha qui n'extreu
explicacions per a tot
o gairebé, psicologia
tot plegat indica
la fermesa de l'oblit
la determinació obstinada
en donar sentit a l'atzar
en replegar-se darrera la trinxera
un munt de sacs
plens de sorra o ferradures
no serveix d'ideari

Al contrari
embolica els sentiments
la puresa arrodonida
el femer de sang putrefacta

Amb guardons immerescuts
penjant del pit les insígnies
els guarniment al front
els vestits cerimonials
tot plegat recorda el patiment
de víctimes sense nom
de centenars de milers
de damnificats que veuen
com es tanquen els núvols
com la brossa arriba al coll
i més amunt
tenen l'esperança perduda
res no els pot convèncer
de bondats improbables
o de necessitats indemostrades

El dolor puja pel ventre
s'instal·la al bell mig
del cap febrós
els ulls ja no saben mirar
les orelles amb prou feines
si escolten consells
inútils pel mal d'ànima
les hores passen
i veuen passar els instants
dins aquest continent
què més es pot esperar?
alhora que les vexacions
del món vers l'home
no coneixen aturador
s'escampen obstinadament
volen atrapar el futur

Les primmirades taules
on se serveixen els àpats
cops l'any
en dates assenyalades
la germanor empudega
l'ambient enrarit
passen coses estranyes
a peu de carrer
no es poden atrapar amb encanteris
cal recular fins els orígens
comprendre la mort
de tantes generacions
per enllumenar-nos.