conte pervers...

Nanu, m'ha semblat veure un còmic japonés, amb grans dosis de "perversió".

Com sempre, els contes es poden interpretar de moltes maneres i tu l'has regirat com t'ha semblat, imprimint la teva genialitat...

El detall de l'àvia amb la cam, jaja, del tot genial, Capdelín.

"porta això a l'àvia,
que no cura de la malaltia:
uns CD's de Nirvana
i unes amfetamines.

Per no avorrir-se
explica-li el nou curs que fas...
sí, aquell de com invertir en pornografia"

jajaja

petons

angie

del conte tradicional és força seductora...
Tens aires de llop juganer...

Petons!

Un magnífic conte pervers... un bon gir a una coneguda història. Però potser el millor és que en realitat... com ho diria?... passes de la coneguda història! Només la utilitzes per parlar d'allò que vols descriure, i l'empres com a referent perquè el lector o lectora, de seguida, prengui consciència de la temàtica.

Ben trobat, Capdelín.

LLIBRE

políticament "correcte", Capdelín, m'agrada sobretot, el vers; treure el ganivet del meu sostenidor creixent símbol d'adolescència violenta? No i mil vegades no perquè defensa uns drets: la igualtat entre llops i nenes i, sobretot, l'àvia de mans d'escorça d'arbre que està del tot informatitzada i passa de de llops i de nenes.

Aquí el conte tradicional ha desaparegut i sols una lleugera referència dels protagonistes (nena, llop, àvia) amb els rols ben canviats, lliga amb el que tothom recorda de la vella narració infantil.

No em deceps mai, Capdelín.

Una abraçada.

Com ha canviat el conte, no?
L'altre dia estava pensant que el conte de la capuxeta té molt morbo amagat, no sé ben bé per quins camins, tot plegat és una estranya barreja.
Però el teu, tot i que l'has anomenat pervers, em resulta més clar i planer, potser és desvetllen molts misteris camuflats entre les ombres dels boscos i dels caps juganers i entremaliats. Potser, tots tenim un toc de perversitat, vet a saber.

Feia dies que no et comentava, estava de vacances i ja tenia el mono de la web, no m'ho hagués pensat mai que m'hagués de quedar tan enganxada. Ja veus, no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré!

Una abraçada estiuenca!

L'has clavat, company!

M'agrada aquesta nova versió del conte, tot i que em sembla que de moment no els hi explicaré als meus germanets...

Una abraçada de fada perversa!