Cercador
poema paradoxal
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Quan volia despullar-te,
em vas dir que em vestís.
Quan volia besar-te,
em vas donar l'espatlla.
Quan volia estimar-te,
em vas dir que només
em desitjaves.
Aquella foscor
em va il·luminar la vida.
Ara,
l'espasa del destí
ens ha separat.
Per un error burocràtic
tu has sigut enviada al paradís
i jo a l'infern.
La paradoxa del cas és que,
després de
certa perplexitat inicial,
els dos som, avui,
escandalosament
... feliços.
Comentaris
-
Aniversari[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
Un pas més per fer camí...[Ofensiu]ROSASP | 06-12-2006
És curiós com al cap del temps una situació crua i dolorosa, pot arribar a ser una alliberació i la carícia d'una nova llum.
Paradoxes de la vida, doncs sí... Una vida que no és estàtica, com les persones i els sentiments. Tot plegat està en continu moviment; els canvis que tan poc ens agraden i ens omplen de pors, dubtes i neguit, no deixen de formar part d'aquest bellugar constant.
Cada decisió, equivocada o no, ens ajuda a evolucionar i a saber qui som.
Tot el contingut d'aquest poema és pot aplicar a qualsevol situació que requereixi començar de nou des de qualsevol punt.
Gràcies per fer que les lletres escurcin distàncies!
Una forta abraçada! -
gairebé estic de vacances de pluja[Ofensiu]jaumesb | 06-12-2006 | Valoració: 10
ets el millor poeta
-
Paradoxes[Ofensiu]F. Arnau | 04-12-2006 | Valoració: 10
Gran tema aquest de les paradoxes i força literari. Com la societat del consum, que ens fa produir més i més per a tenir bens de consum i després ens diu que cal consumir més per a no aturar la producció. I parlant de producció:
D'on treus tanta bona Poesia?
Salut i força!
FAiX -
És...[Ofensiu]Musical | 03-12-2006 | Valoració: 10
Bonic, molt bonic.
Un petó. -
contràriament.....[Ofensiu]Noia de vidre | 30-11-2006 | Valoració: 10
Volia tantes coses i tu tantes poques. Volies tantes i jo tan poques...
Aigua, mar, terreny, somnis, petons, records... A cops tots es separen, a moments es divorcien..
Oposar-se i besar-se, Anar-se'n i somriure.. Res porta mà de lletra de tinta, res porta tinta ja que no hi ha tinta negre per escriure la vida.
Encantada de besar i acariciar poemes com aquest. Aiiii senyor Capdelin amb mans de ploma de vidre rompet la meva mirada....
un petonet molt fort!
-
Com sempre...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 30-11-2006 | Valoració: 10
genial. És cert que no coneixem el destí, i a vegades ens encaparrem en viure situacions que no hariem d'allargar si tinguessim, al menys, la intuició necessària per adonar-nos que la felicitat pot estar a la propera cantonada.
M'encanta la teva manera de dir-ho
Una abraçada (sense escàndol, jeje)
Valoració mitja: 10
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1302997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )