quanta poesia absurda sobre l'oblit!

Un relat de: Capdelin

Quanta poesia absurda
sobre l'oblit!

Quanta covardia,
quanta excusa,
quanta autodefensa
injusta,
quanta estratègia pura
amenaçant OBLIDAR,

ignorant
que ens van parir
amb memòria d'alta
fidelitat.

Només el temps
pot afeblir
el poder implacable
dels records,

mai, mai,
mai del tot

... morts.

Comentaris

  • ada | 26-11-2009 | Valoració: 10

    no oblidem..només ..creiem oblidar..!!

  • Es veritat...[Ofensiu]
    RATUIX | 20-06-2007 | Valoració: 9

    però si per passar el temps ens podem entretenir mirant de foragitar la pena, doncs també està bé.
    Deus saber de què parlo perquè els teus escrits ho fan sentir.

  • Oblidar...[Ofensiu]
    colorida | 11-06-2007

    Qui pogués oblidar, tens tota la raó tothom utilitza l'oblit com a arma, però no ho és pas.
    ens agradaria poder-ho fer, però és més difícil del que ens pot semblar. A més la memòria és la que ens fa ser com som, si oblidessim cauriem sempre en les meteixes rutines...
    Trobo que has fet un bon rsum i que has sabut expressar molt bé el que volies.

  • volia....[Ofensiu]
    nina | 26-12-2006 | Valoració: 10

    dir-te alguna cosa....
    ...però me n'he oblidat ;-)

    tens raó: l'amenaça més poca-vergonya, la de l'oblit.
    qui pogués.


    petons ensucrats, abraçades nines!

  • un pensament per tu...[Ofensiu]
    l'home d'arena | 20-12-2006

    Al seu lloc,
    riu de pedra,
    hi són els molins
    i el record...
    sense morir.

  • Un plaer exquisit[Ofensiu]
    Charlotte | 20-12-2006 | Valoració: 10

    M'he quedat literalment sense paraules després de llegir el poema, però el que passa és que quan un poema o relat m'arriba no em puc quedar callada (Com en altres situacions) i he de dir el que penso, encara que em costi. Penso que és una meravella la força que té. Penso que toques el punt exacte, que trobes l'essència. (La segona estrofa m'encanta)
    La teva poesia es convertirà en el meu bàlsam, un consol segur, i un plaer exquisit.

  • oblidar... [Ofensiu]
    Noia de vidre | 17-12-2006 | Valoració: 10

    un verb de primera conjugació el qual és conjugat per tota persona... es dur, a cops fa mal, a cops besa i és encantador... Altre cop entre els teus versos hi trobo allò tan teu, aquell lloc, perfum, sabor... que fa que el acabar la darrera paraula em trobi a una mar d'aigua salada, un perfum d'alguna flor i el sabor d'una llimona ensucrada... Sense paraules i com sempre, M'ENCANTA!! petonets molts forts de vidre, Bon Nadal entre un carrer ple de gent i de fred! p.d. Estava d'exàmens, feia temps que no estava per aquí ;)

  • de fet...[Ofensiu]
    atram | 16-12-2006

    tota la poesia és absurda, la de l'oblit i la del record, però potser la idea que em queda és que l'oblit és la mort, i que oblidar no ens du enlloc... estem fets de les nostres experiències, quan les esborrem deixem de ser nosaltres.
    El record, a més genera poesia, que ja és un bon motiu per deixar-lo existir... o no?
    una abraçada.
    atram

  • indefinida | 15-12-2006 | Valoració: 10

    Tens raó, els records mai moren del tot.

    Petons

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4379 Comentaris

1122975 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )