selecció sexual

la degradació de l'especie, la cua és el que importa: les aparences encara que siguin banals i supérflues són el kit important per convertir-se moltes vegades en líder i atraure l'atenció del sexe contrari. Enhorabona per una poesia tan reflexiva!

Aquest text es una mica merdeta.
Per aixó vaig a les clases de naturals...

gran o petita?, aquesta és la qüestió.

totes les cues dónen joc. però les que semblen una llauna de redbull em fan tornar boig.

la natura és sabia, tant que fins i tot prohibiria escriure als que realment no ho mereixen. els paons reials són animals de jardí, com les roses i les persones. ja és hora de tornar al jardí, ja n'estic fins als collons de viure en aquesta natura somorta.

la natura és sabia, tant que fins i tot prohibiria escriure als que realment no ho mereixen. els paons reials són animals de jardí, com les roses i les persones. ja és hora de tornar al jardí, ja n'estic fins als collons de viure en aquesta natura somorta.

Més encara quan parlem de cua. És com l'acudit de l'Arguiñano:
En què es sembla un home a un raspall de les dents?
Doncs, si no té mànec ni pasta...No val per a res!

Una forta abraçada des de l'Horta de València.
... I continua fent aquesta poesia tan genial!

FAiX

cada cop és més evident aquesta fascinació per la cua, que com bé dius, minimitza altres valors que haurien de ser força més importantes. A més ho hem sofisticat, precisament quan en teoria sembla que la nostra genètica s'ha apartat de forma notable de la selecció natural de l'especie.
Un tema interessant que, explicat per tu, amb aquest raig d'imaginació i originalitat, resulta fascinant.
Una abraçada ben forta.

mmm...és un tema que podria dur molta cua...oi?.
Genial Capdelín, com sempre, ja ho saps. Petonets. ESPIRAL.

que bo!!! tot i que no m'agrada que generalitzis tant... no totes es fixen tan sols en la cua. Però molt bona la crítica, genial.

Obres amb el teu poema la incògnita de la sabiesa de la natura en la que estem lligats. Serà més important la forma exterior per relaconar-se? Segurament que si.
Fins a la propera.

aquesta reflexió en vers. Realment val la pena ser tan vistós si altres aspectes es veuen afectats?
Suposo que tothom té clar que aquesta situació també es dóna en les persones... Encara que potser hi ha algú a qui no li importa sacrificar "el farcit" per millorar "la carcasa".

Fins que ens tornem a llegir!

Des d'un punt de vista humorístic, tractes un tema que dóna molt de sí: les aparences. Han d'estar per sobre de les funcionalitats? El treball fosc, gris i necessari no es destaca i en canvi la vistositat frívola sí. Showbiz, la societat de l'espectacle.

Respecte a la forma del teu poema -potser una mica lligat amb el que comentava abans- trobo que és molt narratiu. O millor dit, per què fas servir el vers en comptes d'encadenar les paraules com si fos prosa?

Un poema petit però diuen que el tamany no importa, oi?

tot es limita a la cua?

molt divertit!

petons