Cançó de pau

que va passar l'abril. Ara ja, el setembre, l'octubre...les feuilles mortes...

et la mer efâce sur le sable, les pas ....

poesia de denúncia, crua i esgarrifosa, per fer ben palès que no a tot arreu hi ha el Nadal aquest que, només a uns quants privilegiats, ens deixa creure per uns dies que la pau i la prosperitat és possible a tot el món...

Les teves paraules, senzilles però punyents, tenen el so metàl·lic i fred del filferro que embolcalla uns matolls i els enmascara per semblar que també allà, a l'Iraq o a qualsevol altra part del món desvalgut, arriba la llum de Nadal, però... ai, que il·lusos que som, perquè certament, hi ha països, pobles i terres, on el llum s'ha fos per sempre més, malgrat algunes paraules hipòcrites dels poderosos, que pretenen fer-nos combregar amb rodes de molí...

He llegit que t'absentes per uns mesos i em sap molt de greu aquesta notícia perquè crec que ets dels qui ha sabut fer una poesia diferent, dels qui ha sabut fer autèntics missatges socials amb el do que tens de la paraula. Amb quatre, i de vegades, ben breus paraules has sabut crear universos poètics per diibuixar realitas dramàtiques amb una força i un encert, gairebé "insultants" de tan ben aconseguits.

Espero que només sigui això, tres o quatre meses d'adeu temporal.... "com són tots els adéus"...

Que tinguis una magnífica entrada al 2007 i encara que no puguis ser per aquí per compartir amb tots nosaltres aquest espai, espero que a la tornada, l'allau de la nova poesia que no dubto que aniràs fent, ens esborri de cop el record de la teva absència.

Una gran i forta abraçada i.... fins aviat!

amb filferros en punxa. De tot el poema és el que més m'ha impactat perquè la visió va acompanyada de tot el que pot haver-hi al voltant... la mancança de tot, la gana, la mort, el dolor, el desencant... Dies adequats per reflexionar sobre tot allò que tenim i el que no té la majoria de gent que viu en aquest mateix planeta.
Una abraçada ben forta

M'has fet baixar del núvol on visc, per uns instants la meva pell s'ha eriçat i he sentit ganes de plorar i tal volta crida. Aquesta realitat tant dura que sovint per no dir sempre intenta no pensar-hi com fan els estruços quan tenen problemes. En aquestes dates on diuen que tothom és feliç............... i en canvi a molts llocs del mon tan sols les dotze van tocant.

Et felicito, una abraçada per aquest cor tant ple de sentiments.

que ens envolta molts cops ens encega i oblidem l'altra realitat, la realitat de la guerra vergonyosa per a la humanitat sencera.
Amb poques paraules has translladat el lector al lloc mateix de la desfeta, fent-ne sentir tot l'horror.
Enhorabona Capdelín!