la lluna encara respira

Encara respira aquest poema teu. Força, tendresa, paraules plenes de claredat. Com la llum d'aquesta lluna que et va representar.

poquet..però..sí respira..!!

Fabulós i increiblement fantastic!

M'he quedat sense paraules!
És magnífic!

nostres contradiccions!!!
M'encanta!! Fins aviat

clavat.
quan no respirem de prop l'amor (amor a la feina, amor a l'amic, amor al company, amor a la mare, amor a la llar) o no es deixa, és facil? necessari? consolador? transcriure la buidor, l'enyor, en paraules.
Quan l'amor ens pica l'ullet, estem tant ocupats estimant que no tenim temps d'escriure.

maco, maco. les paraules justes, com sempre, mestre!

Gràcies per aconseguir-me fer xispejar els ulls.
Avui serà una nit dura i freda, com lesdarreres, pero ajuda pensar que puc somniar amb nous versos que em faran somriure.

una abraçada!

clariana

el trobo preciòs, tan real i tan tendre...la lluna encara respira, preciòs!!

que no llegia un poema que em penetres tant... gràcies, mestre! Tot bé?

Quanta raó tens, quan l'absència és present.. només resta un mateix amb els seus pensaments que demanen esclatar per poder continuar endavant ... per netejar-nos poc a poc de tot allò que ens fa mal.
Ens veiem l'any que ve, amb nous relats i noves satisfaccions !!!!

Molt bon Nadal.. !!

aquesta tarda tinc una estona de tranquil.litat per poder llegir-te de nou i, com sempre, la teva paraula copsa el sentiment i l'emoció...

remoure l'ànima un poema, sobre tot un com aquest que em fa recordar més d'una nit en que la lluna s'ha apropat per fer-me companyia.
Gràcies pels teus comentaris, sempre tant carinyosos i tant propers.
Una abraçada

molt temps que no sé res de tu...

malgrat els versos maldin per no ser abatuts amb els nostres propis pensaments, hi ha una espurna desconeguda i fantasmal, incerta i potser insana que els fa surar impassibles, en el mar dels dubtes i de les indiferències.

Sí, estimat, hi ha dies, hi ha nits que sols tenim un vell poema.

gypsy

"un poema potser unes hores en vetlla,

una idea brillant que tenim a l'instant,

un record del passat que ens ve com un flash,

una inspiració de no sabem què,

dictada a cops de memòria i batecs,

els poemes-record, els poemes-clixé,

els poemes-perfum, els poemes-soroll,

els poemes-postal, els poemes-cançó...

el que mai no serà és allò que no vols

...o potser també això?"

Volia deixar-te la meua definició de la Poesia. La vaig fer fa gairebé quatre anys, però bàsicament encara continue pensant el mateix.

BON NADAL, i que l'any vinent continues fent tants i tan bons poemes com aquest darrer.

Una forta abraçada:

FAiX des de l'Horta de València

...no t'havia saludat mai, i la veritat és que el teu arsenal de poemes és impressionant, sorprenent. Ets capaç de l'amor, de l'angoixa, de la pena, de l'absurd, de la tendresa i de moltes més coses, però sempre amb una marca de fàbrica al darrera.
I això ho deixo anar en el teu darrer poema com podria haver estat en qualsevol altre.
Un plaer perseguir-te tot clicant.

Salut i lletres!
manel

"La lluna encara respira...". Genial.

MAI ENS FALTI UN POEMA QUE DUR-NOS A LA BOCA!!!!!!
bestial com sempre
records

Has definit la poesia com jo la penso en aquests dies i m'ha emociant realment. Veure escrit per un altre els teus propis pensaments commou i satisfà, i et fa sentir, i et fa voler llegir més i escriure més. Un moment realment màgic.

un bon poeta bon nadal
jo estic sebàtic

Val la pena? Esperar val la pena i també lluitar per fer possible el somni. Escolta'm, aquests versos han de ser fruit del sentiment terriblement ( com crec que diries) màgic i escandalosament gran, que encara viu en tu. Una abraçada molt gran perquè jo, en aquesta imatge i sentiment que evoques, hi visc.
Petons.

Els teus poemes moltes vegades sí em conmouen i em remouen... i m'emocionen. Un molt bon poema Capdelín!
Has gaudit de l'aqüeducte? jejeje

Petons de lluna plena misteriosa però viva ;)

el llegiria, l'acariciaria, el besaria... i sabria que els poemes i jo, a cops som amants!!
increïble senyor vidrier... un petonet molt fort ;)

U
n poema
no remou com una mirada,
ni commou l'ànima
com una cançó.

Tanta lluita amb les paraules
no és més que una pregària
de genolls
sobre la sal del silenci.

Un poema
mai serà com una abraçada,
com un orgasme, com un gat
fregant-te la cama
per un poc de llet i afecte.

Però algunes vegades,
quan la nit arriba
amb tots els seus ulls oberts,

quan sota els llençols no hi ha
cap cita i el món mor
en la teva cambra,

quan recordes aquell petó
que et va menjar
amb els seus llavis
de joguina,

quan la il·lusió és vençuda
com un nen sense cromos,
quan l'absència s'insinua
femenina...

llavors,

el poema és tot el que tens
per seguir viu
i en el silenci sentir
la lluentor
de les paraules.

La lluna encara respira...

és la meva gran enamorada i el meu consol, en la nit isolada...
Has definit magistralment el sentir del poeta...quan no té res més que l'absència i una lluna immensa. Molt bé Capdelín...i que mai no ens falti la lluna per sentir com respira en una poesia. Petons. ESPIRAL.