dissecció

... continues quedant-te amb tots i tothom!
no puc evitar quedar-me perplexa, sempre, al llegir l'ultim vers.
impressonant, aquest.
el que donariem tots, per poder passejar-nos per les entranyes d'algú durant una bona estona. O obrir-nos nosaltres, convidant a algú a fer-hi un passeig.
De la curiositat a l'exhibisionisme...


ets unic!
petons nadalencs, beguts, regalats, tips, enllumentas, tristos, familiars, consumistes, enneulats, guarnits, engalanats, enturronats, entionats...

rut.

les relacions entre algunes persones poden esdevenir, com tu dius, una dissecció. Trobo que és un poema cru, però real al mateix temps.
M'ha agradat la manera d'explicar-ho.
Ah, una abraçada i molt bones festes!

Un poema realment cru i efectiu. On és la bellesa? Si no és als ulls, als malucs o als pits... Si no és als pulmons, al fetge o al cor, on és la bellesa? Tal vegada es troba en la promesa complida, sigui quina sigui la conseqüència. Si un promet despullar-se, si un diu que es treu la roba, els complexos, les manies, els retrets... i ho compleix, efectivament trobaríem l'autèntica bellesa, la que tan ens esforcem a disfressar. No sé si aquesta era la teva intenció a l'escriure el poema, però és la lectura que jo he fet. La reflexió que m'ha suscitat la trobo molt interessant i el camí que m'ha conduït a fer-la prova que la poesia serveix per dir alguna cosa més que "t'estimo".
Fredia