Comença a ser TU

Un relat de: Mar
M'amago sota els llençols per a que no m'atrapi la pluja que cau a fora.

Cada cop sóc més conscient que el camí el faig jo, i de vegades això em fa trontollar.

Adonar-te, un dia, de les coses que fas per a satisfer les expectatives dels altres, i que en gran part ets producte d'un model creat per a encaixar en aquesta societat: tinc por de dir les coses, la meva opinió. Tinc por de no tenir diners o casa. Tinc por d'estar sola, de ser diferent, de mostrar-me. De no ser acceptada o, si més no, que no em comprenguin i opinin malament de mi.

Tot això comença a tambalejar-se quan he de prendre una decisió més gran i m'adono què no és el que vull.

... "Què és el que vull jo realment....?"


I començo a prendre decisions que m'allunyen dels altres, que m'apropen a mi, que em fan donar una gran volta per tornar al punt de partida...

Ara mateix no tinc valors clars, ni entenc per què la gent actua com actua. Per què existeixen els formalismes. Per què he de fer bona cara a la gent quan no em sento bé...
I tot s'esdevé indiferent per mi. No hi ha res ni bo ni dolent. Tot és justificable. Si volem, sempre ens podem queixar. No té sentit arrepentir-se de res. No tinc clar per què faig el que faig, ni què és el millor de mi que puc aportar als altres...No sé ben bé què hi faig aquí, però sé que tots estem aquí per alguna cosa.

Em replantejo tota jo...i és una feina no gens fàcil...

Sé que és ara quan he de fer el meu propi camí, però no tinc unes bases clares on construïr-lo...


....És una oportunitat perfecte per ser com jo vulgui ser...com realment sóc...
(Quina gran responsabilitat que ens ha tocat a tots,oi?)

Vejam... Per on començo?

Comentaris

  • L'inici, sempre l'inici[Ofensiu]
    Somiadora sense somnis | 06-02-2015 | Valoració: 10

    L'inici és la meva part preferida de cada moment. És quan els dubtes ens conquereixen, els nervis no ens deixen parar quiets, i el cor batega a cada passa. La part més intensa. A la vegada, però, és la part en què ens toca ser valents i aquí ja és més difícil tot... Estem sols a un món que avança malgrat els nostres inicis. No hem de tenir por a avançar amb ell.

    M'ha encantat el teu relat, m'hi he sentit molt identificada.

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Mar | 01-02-2015

    Moltes gràcies pels vostres comentaris Imma, Mena, Robert i Averrois...És fantàstic deixar-te anar i sentir-te comprès...Les vostres paraules són acollidores i conviden a seguir pensant...
    Me'n vaig a dormir amb un conte esperançador i que dóna una empenta a l'ànima...

    Gràcies per compartir-ho!

  • Bon inici[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 26-01-2015

    Crec que segons l'educació molts tenim por d'expresar-nos tal i com som. Això a vegades ens dona falta de seguretat en nosaltres mateixos, però si en parlem, si hi pensem, veurem que hi ha moltes persoses que pensen com nosaltres, hem de sentir amor propi i decidir-nos ser nosaltres mateixos sempre que això no faci mal a ningú. Crec que vas pel cami de trobar-te a tu mateixa.

  • Fer i fer-se preguntes[Ofensiu]
    Mena Guiga | 24-01-2015

    ,,,és créixer, és pensar i anar més enllà. És poder desaprendre i poder re-aprendre i seguir aprenent. Identificar-nos amb qui som per dins realment, no tenir por a ser vulnerables i mostrar-nos, anar trobant el nostre paper en el gran puzzle que formem entre tots.
    No tenir por de ser un mateix, dins uns paràmetres de respecte, acceptació i amor. Un equilibri entre raó, cor i ànima. I intuïció. Tot no gens fàcil, però és la via. A mi m'ho sembla.
    Hi ha dies molt costuruts, aquests a vegades aporten una dosi d'aliment per pujar un graó, encara que no pugui ser. Altres cops es davalla. Però no hi ha més. Bé, sí, el conformar-se i resignar-se, el deixar que tot l'extern mani, que el fat sigui el fat únicament i sense la nostra participació. Erroni, som el que fem més el que ve o cridem que vingui. Podem fer-ho fàcil d'una manera embolcallada en engranatges establerts que marquen la vida i que la mutilen per no 'patir', quan no hauria de ser patir, sinó gaudi de voler descobrir, de canviar. Conec una persona que voldira per la seva filla que 'fos normaleta', per no patir a la vida. I que quan duu alguna peça amb quadres de vichy fa polit. A veure si li sortirà rave i anirà amb pantalons cagats!
    Tenim un dins que ens porta, que ens fa ser inquiets, que ens fa SER. Cal cuidar-lo, cal donar-li llum.

    Mena (he acabat el sant-rotllasso d'un dissabte al vespre de dissabte).

  • Robert Paulson | 24-01-2015 | Valoració: 10

    Fa un cert temps em vaig dedicar a examinar els meus principis. Tots eren prescindibles.

  • Tens raó...[Ofensiu]
    AVERROIS | 24-01-2015 | Valoració: 10

    ...ningú ens ha ensenyat com ho hem de fer. Però un ha de ser un mateix. Sé que fa por que no siguis el que la societat té com a prototip, però en el fons que importa el que pensin. En el pas del temps han canviat les modes, les formes, els pensaments i els idelas i al final són gent que son com son els que ho canvien i no es deixen influenciar pel "que diran".
    Bona reflecció i que molta gent ni s'ho planteja, segueix pel camí marcat sense espectatives.
    Hi ha un petit conte que explica el següent: Hi havia uns sers acuatics que estaven a dins de la corrent d'un riu cabalós agafats a les roques i ningú es deixava anar per por a morir colpejat per les mateixes, però hi va haver un d'ells, que rebelt, es va deixara anar. Les aigües el van voltejar, empenyer, enfonsar, però un tros més avall van quedar manses i el van fer surar en un llac calmat i en el que va poder nedar sense por. La resta dels sers va seguir agafat a les roques pensant que aquell desgraciat havia mort.
    Una forta abraçada Mar.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: