La noia de Fides

Un relat de: Mar
Al poble de Fides acaba de néixer un altre infant. La Làlia. Com a cada naixement, a la nena se li fa entrega d’una espasa, encara de joguina, on hi ha inscrites les paraules: «Protegeix el que és teu i cerca sempre el que et mereixes».
A mesura que es va fent gran, els adults del seu entorn ensenyen a la noia a fer servir aquella espasa amb l'exemple. La Làlia de seguida els imita i a l’escola, quan algú vol prendre-li un bocí del seu esmorzar, es defensa amenaçant amb la seva arma: «Això és meu!». Així, si mai creu que és mereixedora de més bona nota, no dubta a enfrontar-se a la mestra i alçar l’espasa: «Això no és just!».
A mesura que passen els anys, la jove s’adona que la gent de Fides acumula més i més béns. Segons diuen, ofereixen «millors condicions de vida». La Làlia decideix sortir a cercar més «d'allò que li pertoca», ara ja amb una espasa de metall. Ben aviat, troba una casa abandonada que vol fer seva. En entra-hi, es topa amb un altre jove que, en veure-la, adopta una actitud defensiva i automàticament l’apunta amb la seva espasa. La Làlia no dubta a entregar-se a la batalla i els dos joves s’enfronten en un duel fins que la noia de Fides el fereix greument. El noi fuig a corre-cuita, abandonant l’espasa. Complaguda i encuriosida, la Làlia llegeix les seves inscripcions: «Afavoreix els que tenen menys». No entén res.
«Vaja, una altra vegada», diu una veu des de darrere.
La noia es gira aferrant-se a l’espasa i veu un hom vell, desarmat, que se la mira de dalt abaix.
«Qui és vostè? I com és que no té espasa?»
«Estimada, jo fa molt temps que vaig deixar de lluitar. La meva espasa era com la teva. I no parava de patir pel que jo i els altres mereixíem. Em va semblar tan injust jutjar... Fins que se’m va acudir que, potser, tots ho mereixem tot. O bé el que la vida ens porta. Qui sap! Ara procuro trobar el que realment necessito, que és menys del que em pensava, i gaudeixo donant un cop de mà als que puc i volen la meva col·laboració. T’agradaria provar-ho?».

Comentaris

  • L'espasa i la balança[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-12-2017 | Valoració: 10

    Una vegada hi havia una espasa que volia fer el paper de balança. Com que no va poder fer-ho, l'espasa va... què va fer? Encara està dubtant. Una forta abraçada, Mar i que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

  • Injusta espasa![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 11-12-2017 | Valoració: 10

    sempre és un bon momento per rectificar.
    la Làlia té molta sort amb la darrera aparició!
    Un relat molt ben escrit.

    una abraçada

    Pinya de rosa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: