Cercador
Jo vull teixir
Un relat de: MarUn mantell de colors
Que reculli el plor, l'alegria, la ira i el goig
Que es creuen en el meu món.
Filar cada pensament, sensació i experiència
Per aconseguir-ne un de lluent, amb tots els tons.
I amb el que pugui abrigar-me de per vida
I a poc a poc els del meu entorn.
Primer, però, hauré d'aprendre a teixir
Per a fer-lo consistent...
No hi ha cap pressa,
"Fent i desfent laprenent aprèn".
Comentaris
-
Bon relat[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 05-07-2016 | Valoració: 10
Es preciós
-
Lli o llana[Ofensiu]iong txon | 05-07-2016 | Valoració: 10
M'ha cridat l'atenció aquest teu bell pome pel seu títol, de seguida entendràs perquè. No sé que deu tenir aquest ofici tan antic que es presta tan sovint a mil metàfores, imatges i comparacions en literatura i, en particular, en l'àmbit encara més personal de la poesia. La gent ha teixit, amb tècniques diferents, des de temps immemorials, fins i tot abans d'Homer, suposo. A la nostra terra ja teixien els íbers, encara que fos de manera rudimentària. Com en aquest poema, molts escriptors i poetes ho han comparat amb l'art de viure, d'anar construint una peça amb dedicació, paciència i sensibilitat. I de vegades cal fer i desfer el texit, com Penèlope. Et dexo finalment l'enllaç a un breu assaig afí, de la meva collita, escrit no fa encara gaire temps:
Teixir i viure
Bon estiu i a no perdre passada! ;-)
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Crit
- Què m'empeny a escriure?
- Odio la felicitat
- La noia de Fides
- "Here we are again"
- No tenia previst estimar
- Qui sap, qui sap...
- Jo amb mi mateixa
- Shock.
- "No em puc creure que no hagis rentat els plats!"
- Jo vull teixir
- La condemna dels "llestos"
- Nit set mil cinc-cents vint (7.520)
- Sentir-se malament
- Comença a ser TU