Jo vull teixir

Un relat de: Mar
Jo vull teixir cada dia
Un mantell de colors
Que reculli el plor, l'alegria, la ira i el goig
Que es creuen en el meu món.
Filar cada pensament, sensació i experiència
Per aconseguir-ne un de lluent, amb tots els tons.
I amb el que pugui abrigar-me de per vida
I a poc a poc els del meu entorn.
Primer, però, hauré d'aprendre a teixir
Per a fer-lo consistent...
No hi ha cap pressa,
"Fent i desfent laprenent aprèn".

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 05-07-2016 | Valoració: 10

    Es preciós

  • Lli o llana[Ofensiu]
    iong txon | 05-07-2016 | Valoració: 10

    M'ha cridat l'atenció aquest teu bell pome pel seu títol, de seguida entendràs perquè. No sé que deu tenir aquest ofici tan antic que es presta tan sovint a mil metàfores, imatges i comparacions en literatura i, en particular, en l'àmbit encara més personal de la poesia. La gent ha teixit, amb tècniques diferents, des de temps immemorials, fins i tot abans d'Homer, suposo. A la nostra terra ja teixien els íbers, encara que fos de manera rudimentària. Com en aquest poema, molts escriptors i poetes ho han comparat amb l'art de viure, d'anar construint una peça amb dedicació, paciència i sensibilitat. I de vegades cal fer i desfer el texit, com Penèlope. Et dexo finalment l'enllaç a un breu assaig afí, de la meva collita, escrit no fa encara gaire temps:
    Teixir i viure
    Bon estiu i a no perdre passada! ;-)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: