Sentir-se malament

Un relat de: Mar
Càpsula número 1: Potser la qüestió és no aferrar-se a res i donar-ho tot.

Càpsula número 2: Les situacions incòmodes ens permeten veure que és hora de créixer una miqueta més. Només demano que ningú s'atabali i no s'ho prengui com res personal. Pròxima parada: comprensió. I sí, jo també vull comprendre que la gent es pot atabalar, i deixar que s'atabali, sense sentir-me'n culpable, ni responsable, ni tan malament...

Càpsula número 3: Si vull donar, dono. No sóc qui per jutjar l'altra persona i valorar de què és mereixedora. Si tinc ganes de donar és per alguna cosa, i a tots ens agrada rebre, en el fons.

Càpsula número 4: Deixar que les coses passin. Permetre'ns distanciar-nos. Permetre'ns no saber què dir-nos. Permetre que em sàpiga greu i enyorar-te...Utilitzar d'escut paraules i converses supèrflues...Permetre-ho...per a que acabi passant.

Càpsula número 5: Entendre que tot això és fantàstic. I sentir-se malament, quan toca, també. Curiosament, pensar que sentir-se malament està bé, ja em fa sentir millor...






Petons,

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: