Qui sap, qui sap...

Un relat de: Mar
Potser, qui sap, podria ser.


Potser, qui sap, l'ocasió ja ha passat.


Potser, qui sap, això no torna més.


I potser t'envàs, sense saber qui és. Qui ets.


Només una mica més a prop de tu.


Potser, qui sap, més endavant reviuràs coses que et faran entendre. I valorar, i volar.


Ara per ara, potser mai sabràs.


Viure per ser, ser vivint.


Mentre l'aigua del riu corre, bevem, aprenem lliçons.


Eleccions del moment.


Mdemar

Comentaris

  • M'agrada [Ofensiu]
    Rosa | 12-09-2017 | Valoració: 8

    M'agrada com escrius aquests sentiments tan volàtils i tan humils, estic d'acord amb tu. Felicitats!
    Rosa