Odio la felicitat

Un relat de: Mar
Acabo d'adonar-me'n.

Ho confesso: de vegades, odio la felicitat.

Els riures innocents de gent adulta. "Com pots estar tan tranquil, imbècil?"-pensa una part de mi.

Els comentaris despreocupats d'algú amb un tarannà calmat. "Estàs ben boig. Tan debò et passi alguna cosa 'dolenta' i te n'adonis!"

"Quin riure més fals."

"Segur que algun defecte té."

"Quina ràbia de nena! Com pot permetre's sentir-se bé amb tota la merda que està passant al món?"


- ...



Acabo d'adonar-me'n.

Ho confesso: de vegades, sento enveja.

Els riures innocents de gent adulta. "Jo voldria tenir aquesta actitud en aquests moments..."-pensa una part de mi.

Els comentaris despreocupats d'algú amb un tarannà calmat. "Em puc arribar a sentir i a prendre les coses com tu? Perquè m'encantaria sentir aquesta pau..."

"Vull prendrem les coses amb més lleugeresa."

"Hi ha moltes coses que m'agraden de la seva manera de ser."

"Hola. Sóc aquí. Algú pot reconèixer el meu dolor?"

- Potser Jo.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: