Odio la felicitat

Un relat de: Mar
Acabo d'adonar-me'n.

Ho confesso: de vegades, odio la felicitat.

Els riures innocents de gent adulta. "Com pots estar tan tranquil, imbècil?"-pensa una part de mi.

Els comentaris despreocupats d'algú amb un tarannà calmat. "Estàs ben boig. Tan debò et passi alguna cosa 'dolenta' i te n'adonis!"

"Quin riure més fals."

"Segur que algun defecte té."

"Quina ràbia de nena! Com pot permetre's sentir-se bé amb tota la merda que està passant al món?"


- ...



Acabo d'adonar-me'n.

Ho confesso: de vegades, sento enveja.

Els riures innocents de gent adulta. "Jo voldria tenir aquesta actitud en aquests moments..."-pensa una part de mi.

Els comentaris despreocupats d'algú amb un tarannà calmat. "Em puc arribar a sentir i a prendre les coses com tu? Perquè m'encantaria sentir aquesta pau..."

"Vull prendrem les coses amb més lleugeresa."

"Hi ha moltes coses que m'agraden de la seva manera de ser."

"Hola. Sóc aquí. Algú pot reconèixer el meu dolor?"

- Potser Jo.



Comentaris

  • Suposo...[Ofensiu]
    Akeron343 | 24-09-2018 | Valoració: 10

    ...que em vaig sentit molt identificat amb el que escrius, perquè descrius sentiments i estats d'ànim que, a molts, ens han "atenallat" l'ànima en algun moment de la vida.

    Si no és això... estic per començar a buscar càmeres ocultes al meu cervell, perquè em deus "veure" d'alguna manera.

    Felicitats.

  • Viure des de la felicitat.[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 24-02-2018

    Entenc molt bé el que expliques en el teu relat perquè jo mateix m'he sentit com ho descrius.

    Simplement arribà un moment en que una idea se'm va fer palesa. I és que és molt difícil millorar el món sentint-se infeliç. Tot es fa més feixuc i farragós de portar endavant. Que la felicitat es contagia i obre portes impensables. Felicitat és força i no té perquè ser inconsciència. Felicitat és admetre, que no acceptar, que no vivim en un món ideal però que el podem millorar ni que sigui mínimament.

    I sí! d'acord que hi ha qui viu sense voler mirar el patiment aliè, però si, com a mínim, alegren els moments de qui tenen a prop ja estan fent alguna cosa bona.

    P.D.
    Moltes gràcies pel teu comentari. M’alegra molt que t’hagi arribat. Ës sincerament el que penso i com vull viure.


  • Viure des de la felicitat.[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 24-02-2018

    Entenc molt bé el que expliques en el teu relat perquè jo mateix m'he sentit com ho descrius.

    Simplement arribà un moment en que una idea se'm va fer palesa. I és que és molt difícil millorar el món sentint-se infeliç. Tot es fa més feixuc i farragós de portar endavant. Que la felicitat es contagia i obre portes impensables. Felicitat és força i no té perquè ser inconsciència. Felicitat és admetre, que no acceptar, que no vivim en un món ideal però que el podem millorar ni que sigui mínimament.

    I sí! d'acord que hi ha qui viu sense voler mirar el patiment aliè, però si, com a mínim, alegren els moments de qui tenen a prop ja estan fent alguna cosa bona.

    P.D.
    Moltes gràcies pel teu comentari. M’alegra molt que t’hagi arribat. Ës sincerament el que penso i com vull viure.