Cel·luloide

He volgut passar i rellegir els teus mots, que no són poema segons dius tu, però que ho semblen.
El fet innegable és que desperten records i els personalitzen, convoquen imatges de temps enrere, sacsegen referents compartits, comuns, molt nostres.

Va ser un plaer coincidir amb tu a Premià, encara que per poca estona!

Avui t'envio una abraçada de pel·lícula,
Unaquimera

En nom de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt voldria donar-te les gràcies per la participació en aquesta Segona Edició de Poemes il·lustrats.

Vull felicitar-te, doncs aquest poema ha estat escollit per a ser il·lustrat.

I també informar-te que el dia 31 de maig de 2008 està previst fer una trobada de "relataires" a Premià de Dalt -El Maresme- en el decurs de la qual es farà lliurament a tots els autors i a tots els artistes, tant de la primera com de la segona edició, d'una còpia de l'obra.

Voldríem que ens hi acompanyessis.

De mentre, les obres han estat exposades a la Biblioteca Jaume Perich des de l'1 al 15 d'abril de 2008.
A partir del dia 16 passen a formar part de tot el conjunt que s'exposa a la Sala d'Actes de Can Figueres.

Per poder-nos posar en contacte amb tu, t'agrairia que m'enviessis un mail amb les teves dades (nom i correu electrònic) a l'adreça:
associacio.artistes@gmail.com
i així podré informar-te del programa d'actes del dia 31 de maig.

Rep una cordial salutació.

Montse Assens / mar
Associació d'Artistes de Premià de Dalt

un homenatge al cinema en forma de poema!,
absolutament original i suggeridor, et venen les imatges al cap com flashos oberts d'altres temps.

Una meravella!

petonÀs!!

gyps

Felicitats, David, pel teu poema il·lustrat!

Jo també li trobo un aire a "qualsevol nit pot sortir el sol", tal com diu en Vicenç. I té forma de cançó, amb una bonica tornada:
"Somnis d'un infant
en pantalla de llençol..."

Núria

m'ha recordat "Qualsevol nit pot sortir el sol", però en versió cinèfila. M'ha agradat moltíssim. Veig que la teva vena cinèfila (amb el pòster de Casablanca que ens brindes queda ben palesa) pren encara més força! Enhorabona per la xifra rodona dels comentaris (ara jo l'esguerro...) i per tots els que vinguin, però sobretot per petites degustacions poètiques (com, que no és poesia? O hi tant, que l'és, i de la bona!) com aquesta!

Salut i lletres!

V.

Tota una història del cinema de la meua època.
I ben contada, amb amagatalls de manetes -i altres coses- amb la xicota.
Un temps passat, passat pel record.
Salut i rebolica, xicon!