Catalans al poder

L'Antonieta es pren tranquil·lament un cafè. Quan de sobte la destorba un truc a la porta. Agafa el bastó i se'n va a obrir. La sorprenen dos homes vestits de verd apuntant-la amb una escopeta.
-Buenos días señora.
- Quanta dies, dieu?
- Venimos pa' matarlos.
-Ah, guaitin si tomben a l'esquerra veuran un lletrero que hi posa "zona de caça". Aquests dies hi volten molts ocellots.
- No señora, a usted y a su marido, no hablamos de pájaros. Venimos…
- Verge Maria, què veneu? Espero que no siguin enciclopèdies que encara estem pagant les de l'any passat. D'on són vostès?
-De la Fuerzas Armadas, venimos a aniquilar a todos los catalanes, porque el Estatut ha superado las leyes de la Constitución.
- Què ha dit bon home? És que encara no domino gaire bé el castellà. Només he entès la paraula Estatut, però ben bé no sé què és.
-Está su marido?
- De fet no és el meu marit, som parella de fet. M'ha quedat bé la frase, no troben?
L'Antonieta tomba el cap i diu:
- Josepet!!Uns venedors d'enciclopèdia sobre la caça de pàjarus et demanen!
L'Antonieta es torna a girar cap els homes i afegeix:
- Em sap greu senyors. No volem cap enciclopèdia.
- Ya le hemos dicho que no vendemos nada.
-Ah, ara ho entenc tot.- se'n va cap a la cuina i torna amb un pot de llenties.- Amb això en tindran prou per dos o tres àpats.
- ¡No queremos lentejas!
- Mirin no abusin de la meva persona, no tinc res més. Apa, vagin amb Déu.
L'Antonieta els hi tanca la porta als nassos. Se sent en Josepet que crida.
-Qui era?
- Uns militars que venien a matar-nos, llàstima que cada cop són més ineptes. Ja són els cinquens que vénen!