Esperant

Un relat de: dragaroja

Mil pensaments recorren el seu cap, pensa què li dirà, somia en el dolç moment que està a punt de gaudir, es deleix per omplir-se dels seus obscurs i alhora misteriosos ulls. Assentat en un banc, conta els minuts i els segons...

Mil pensaments recorren els seus caps, el cotxe en marxa, s'escapen, els cors a cent, no poden assimilar-ho, tenen por, el pànic latent a les venes, les llàgrimes que no s'atreveixen a mostrar els cremen els ulls...

Es mira el rellotge, la imagina, recorda el seu somriure, quan un clotet li apareix a la galta i combinat amb els ulls i les llargues pestanyes, fan un resultat digne d'ésser admirat. Desitja que porti aquella faldilla violeta que li va regalar i que a ell tan l'encisa. La imatge d'ella és tan real que sembla que pugui palpar la seva ondulada i negra melena, que pugui escoltar la seva veu...

Es miren, els dos pensen que el més apropiat seria tornar a la realitat, retrocedir, però cap dels dos articula una sola paraula. El que condueix accelera, prefereix passar de llarg, com ha fet tota la seva vida, mai s'ha parat, mai ha rectificat els seus errors, mai ha demanat perdó...

I les delicades mans amb què l'acariciava, necessita tornar a sentir-les presents. Duu una rosa blava a la mà, sap que li agradarà, que és la seva flor preferida, la que anhela amb il·lusió que algun dia algú li regali. I l'espera...

La delicadesa i la lentitud amb la que prem el fre fa que els instants es converteixin en tensos i insuportables. El conductor deixa anar al seu company que no pot respirar un sol cop més amb l'angoixa que el turmenta dins seu, amb el sentiment de culpabilitat...

Un sospir d'enamorat enmig de l'efervescent ciutat, però ella, no apareix. Ell l'esperarà, sap que vindrà, que s'estimen com mai ningú ho havia fet...

Sospirs agitats, remordiments infernals, canvien de sentit,hi tornen, cada cop estan més a prop, més a tocar del judici final...

Vindrà, arribarà i l'abraçarà, no deixarà que se li escapi mai més...

Hi arriben, res continua igual, tot ha canviat en pocs segons , des que havien passat amb el cotxe instants abans, des que han deixat, probablement per sempre, de sentir aquella pau interior que gairebé arribava a la felicitat...

L'estima, l'adora, la necessita, el seu alè, el seu perfum, els seus llavis...

Surten del cotxe, passen enmig l'aglomeració de gent, s'obren pas entre la multitud com dos nois curiosos que no tenen res a veure amb el fet...

Vindrà, la saludarà amb la rosa i es besaran profundament. No li fallarà, però la puntualitat mai ha estat el seu punt fort...

Recorden l'accident, un segon menys i...No haurien d'haver fugit, s'han d'afrontar a les conseqüències, com tothom, com els homes que creuen que són. Entregar-se, assumir el càstig. I estirada al terra reposa el cos inert d'una noia, li tapen lleugerament la cara els cabells negres i ondulat. A pocs centímetres, s'endevina un tros de tela violeta esquinçada del que abans era una llarga faldilla...

I l'esperarà fins l'últim dia de la seva vida...

Comentaris

  • esperant fins l'ultim dia de la vida[Ofensiu]
    Lèvingir | 01-10-2006

    No deixm mai d'esperar, ens queda el temps

    El drac vermell Lèvingir
    que també va nèixer una nit freda de febrer.

    Lèvingir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dragaroja

dragaroja

24 Relats

77 Comentaris

32514 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
No hi ha gaire a dir sobre la meva vida o sobre mi mateixa......El meu naixement va ser en una freda tarda de febrer i des de llavors han anat passant els dies i els anys...el meu somni sempre ha sigut ser escriptora, mai ho serè, però sempre ho somiaré.

De tots els animals de la creació, l'ésser humà és lúnic que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir.