Carta a tu

Un relat de: dragaroja

Passatger errant, ànima solitària, mira'm, sent com et vigilo cada alè, com et cerco, com renego de perdre't....per sempre. Observa'm, et segueixo. Quan les ombres s'esvaeixen, jo t'anhelo i desitjo el dia que amb els teus intensos ulls siguis capaç d'admirar cada racó del meu cos. Prefereixo que tornis tu, abans que resistir les mil mirades perdudes que m'indaguen. T'escoltava, cap paraula parlava de mi, cap moviment de la teva dolça boca ha pronunciat mai el meu nom, ni un sol somriure per mi.
Sento dir-t'ho ara, però no volia que fos massa tard. Ja no hi ets, ja no rius, ja no emergeixes en la foscor. Ahir, entre llàgrimes, algú deixà anar que estirat reposaves a l'hospital. És el pitjor moment per dir-t'ho, ho sé. També és el moment més horrible de la meva llarga existència. No saps el que és esperar-te i adonar-me, una dia, que ets efímer, com qualsevol. De sobte, te'n vas, de sobte, marxes, i pateixes i jo resto plorant des del primer instant que vaig adonar-me que no comptava amb la teva presència
Recupera't, t'espero silenciosa com cada nit, torna aviat.

T'estimo








Atentament, la Lluna

Comentaris

  • Hòsti...[Ofensiu]
    bdjer | 21-12-2005 | Valoració: 10

    Aquest no l'havia llegit encara. M'ha impactat molt més que el de la vida, tot i que l'altre era més inesperat aquest transmet més (pel meu gust és clar...)

    Seguiré dient que m'encanta com escrius (i saps que no sóc l'única person que ho pensa eh :P)

    Bdjer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dragaroja

dragaroja

24 Relats

77 Comentaris

32514 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
No hi ha gaire a dir sobre la meva vida o sobre mi mateixa......El meu naixement va ser en una freda tarda de febrer i des de llavors han anat passant els dies i els anys...el meu somni sempre ha sigut ser escriptora, mai ho serè, però sempre ho somiaré.

De tots els animals de la creació, l'ésser humà és lúnic que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir.