La Amo estas bona,malbona,juna,maljuna....

Ell, només ell… en la fosca nit, ell omplia els més desitjats dels meus pensaments. Quan tot callava, quan la lluna em somreia des del cel estrellat, quan dels ulls em vessaven les llàgrimes que em feien companyia cada nit. Quan restava asseguda, tancant lleugerament les parpelles, intentant aïllar-lo de la meva ment i dormir, com feia temps que no ho feia. Era llavors quan el trobava a faltar, quan tots els records l'idealitzaven, només la meva imaginació desfigurava la realitat… Quan desitjava com mai ho havia fet ser de vidre, poder-me trencar en mil trossets, deixar de sentir, transportar-me a un món construït pels meus somnis. On deixessin de succeir barbaries, on ningú assassinés, on ningú mutilés, on deixessin d'existir les ments perverses. Un lloc on no hi fos la paraula fam, ni pobresa, ni por. On ell estigués amb mi, al meu costat, acariciant-me tendrament. Ell,ell. On no hi haguessin cares tristes ni malvades, on es tinguessin les idees clares. On el que no fos ni blanc ni negre, no fos. On no es perdés la innocència dels infants. On poder aconseguir tots els teus propòsits, on no ferir-se ni ferir mai…
El desitjava cada cop amb més força, però què seria d'un món on els somnis sempre es fessin realitat? Què ens quedaria per lluitar?


Fet per mi el dissabte 12 de novembre.