Uns instants de foscor absoluta

Un relat de: dragaroja

10.00 de la nit

Camino submergida en la foscor, cada pas ressona com un gran terratrèmol que em trasbalsa l'ànima. Fujo de la punyent societat, dels crits insuportables i els clàxons eixordadors. M'escapo de la hipocresia, la falsedat, les mentides i els enganys. Vull recórrer els carrers més marginals, per tacar-me de tristesa, malenconia, i de soledat. Intento no anar enlloc, ser un passatger extraviat, sempre anem cap a alguna destinació, però aquesta vegada no.

10.01 de la nit

Però de sobte, tots els fanals s'apaguen, tots els cartells il·luminats deixen d'estar-ho i els cotxes callen. I la Lluna, la dolça Lluna, conserva la brillantor. El silenci més profund remou la ciutat. Resto quieta. Sembla que s'hagi congelat el temps, tants dies he desitjant que l'abominable agulla deixés de marcar els minuts de desesperació dels quals consta la meva vida. I ara puc pensar, preguntar-me qui sóc i què m'ha passat. Creure que encara no he renunciat, que no li tinc por a l'efervescent realitat.
Em manquen les forces per continuar somrient a les adversitats.

10.02 de la nit

I els llums continuen apagats, freds. Sóc l'única que ho veu i que ho nota? Desperteu! Mireu com el món és negre. I la Lluna ens mira, mofant-se per sota el nas. Per què heu deixat que passés?

10.03 de la nit

I de cop, la ciutat torna a mostrar el mateix aspecte de sempre, un fanal s'encén darrere l'altre. L'artificial claror reneix. Davant meu passen dues ambulàncies que aconsegueixen velocitats insospitades, acompanyades per les horribles sirenes, sospito que amb la confusió es deuen haver produït terribles accidents. I per un moment penso si no serà alguna de les persones que tan m'estimo que és a dins.
Un calfred general, em mossego els llavis, tanco els ulls per recobrar la foscor, però entre les meves parpelles s'escolen petits rajos de llum. Dono la volta, torno cap a casa, sé que m'esperen, com ho han fet sempre.
Tres minuts han estat suficients per fer-me sentir més incompresa del que m'he sentit mai. Me'n torno a viure la meva hipòcrita rutina.
Altre cop la frenètica societat ha pogut amb mi. O potser m'he deixat vèncer, com tu.





Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Sempre hi ha claror[Ofensiu]
    Lèvingir | 08-03-2007

    Lèvingir

  • Bones![Ofensiu]
    Gorwilya | 25-07-2006 | Valoració: 9

    Ja he vist que m'havies passat la cadena... xD Fa uns minuts le passat jo també... ;P A veure si és veritat que tornés i publiques nous relats!
    Que jo continuo aquí amb el meu proposit de llegir tot el què tenia pendent!
    Aquest em sona, diria que me'l vares passar, m'ha agradat, està molt bé! :-)

    Petons noieta!!

    Gorwilya

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dragaroja

dragaroja

24 Relats

77 Comentaris

32008 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
No hi ha gaire a dir sobre la meva vida o sobre mi mateixa......El meu naixement va ser en una freda tarda de febrer i des de llavors han anat passant els dies i els anys...el meu somni sempre ha sigut ser escriptora, mai ho serè, però sempre ho somiaré.

De tots els animals de la creació, l'ésser humà és lúnic que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir.