Carretera

7-1

- Encara ens queden uns quants quilòmetres per acabar per avui. Aquesta carretera s'allargassa com una nit d'estiu, quan els llençols s'enganxen i no hi ha manera d'aclucar amb la calor. Aquestes xardors de l'estiu haurien d'estar abolides. Els polítics n'haurien de fer alguna cosa, que per alguna cosa els paguem, i bons sous.
- Estigues per la feina.
- Ja estic per la feina. Controlo la pintura i el dispersador. Totes les coses de les que cal tenir cura per pintar les línies contínues i les altres, en paral·lel o soles. Totes aquestes coses les tinc perfectament en compte. El que passa és que hi ha temes de gran importància, de primer ordre dins el món que necessiten de la nostra atenció. Cal estar a l'aguait de les grans qüestions. Tenir una opinió formada. Així quan t'escometen els entrevistadors a peu de carrer els pots contestar alguna cosa coherent, i no poca-soltades com deus fer tu.
- Tu no saps res de mi. Perquè ho dius això?
- Sé molt més que no pas et penses de tu. Sé moltes coses, coses estranyes. Sé el que t'agrada i el que et desagrada, les coses que penses fins i tot. La teva persona és totalment transparent per a mi. I et diré la raó. No és altra que els anys de feina comuna i de companyonia. Les persones s'acaben coneixent de tant estar juntes. Acaben per tenir els mateixos pensaments. I això s'estén a grans franges de la població. Fins i tot al món sencer. Arribarà el dia en que tots pensarem si fa no fa el mateix. Per raó del creixement de la població. Les coses van així, que vols fer-hi.
- De tu no puc saber el que penses. Sempre surts amb estirabots i barrabassades. Com poder saber el que pensa un sonat de la teva talla? A saber.
- Si paressis atenció sabries el que penso. Furgar la meva ment no és tan complicat. Jo m'ocupo dels grans temes. Dels problemes de la humanitat, dels pensaments que ens duen a tots plegats de corcoll. També a tu, encara que no t'ho pensis. Els canvis de directrius del banc mundial t'afecten directament, a la teva butxaca, al teu poder adquisitiu, a la teva hipoteca, a les lletres del cotxe, de la nevera.
- Fa temps que vaig acabar de pagar la casa.
- De totes maneres t'influeix igualment el banc mundial, i la cúria vaticana, i l'eurocambra, i un fotimer de coses que poden canviar la teva vida, fer que perdis la feina, que t'augmentin el sou, que te'l rebaixin. T'agradaria veure minvar els teus ingressos, directa o indirectament? A mi no. Per això estic al cas del que es cou a les altes esferes. Tothom té la mirada posada en aquestes instàncies. Allà es talla el bacallà de debò. Nosaltres amunt i avall tot el dia amb la pintabandes, no podem influir en res, però si més no podem estar al cas del que passa.
- Vigila que et torces.
- No diguis ximpleries? Com vols que em torci si tot ho fa la màquina? Aquesta feina és una sort, ens permet de pensar en les grans coses. Esclarir-nos, il·luminar-nos, fer-nos savis.

7-2

- Papa, queda molt? Em fa mal el cap i crec que m'estic marejant. No podrem parar? No has de posar benzina? No parem a esmorzar? Perquè mai no em tens en compte? Per a tu és molt fàcil anar en cotxe perquè no et mareges, però jo m'ho passo molt malament.
- Acabem de parar fa deu quilòmetres. No pot ser que t'estiguis queixant tota l'estona. Mira't la pel·lícula a la tele del seient. Juga amb el teu germà. Ell no es queixa, es comporta com cal dins un vehicle. Ara mateix m'estàs distraient, podem tenir un accident.
- La tele del seient em mareja, i mirar per la finestra també em mareja. Hauríem de parar un altre cop, em penso que haig d'anar al lavabo. A més vull que em compris llaminadures. I el Pau dorm beatíficament. Així és clar que no es mareja. Si jo pogués dormir tampoc no em marejaria.
- Juga amb la nina.
- Estic farta de jugar amb la nina. Ja he jugat una bona estona amb la nina. Sempre m'has de dir que jugui amb la nina. En comptes de parar com t'he demanat. Has de pensar que cadascú té el seu ritme. El fet que tu i la mare aguanteu hores dins aquesta cafetera amb rodes no vol dir que tothom ho pugui fer. Esteu atropellant els meus drets, jo també tinc els meus privilegis de nena. Vull una parada. No em podràs convèncer de que faci res que no sigui parar i sortir del cotxe.
- Ja t'he dit que hem parat fa poc. Si seguim a aquest ritme de parades no arribarem mai. Quan siguem a destinació podràs descansar tant com vulguis. Però per ara t'has de sacrificar, esperar una estona, trobar alguna manera de trobar-te millor. A més no em crec ni que estiguis marejada ni que tinguis ganes de pixar. Tot això són excuses que t'inventes perquè parem, però no et faré cas. Ja hem parat fa deu quilòmetres. T'has menjat un croissant i un suc de poma. Ja has fet tot el que havies de fer i has tingut temps d'anar al lavabo. Ara t'hauràs de sacrificar.
- No tens gens en compte les meves necessitats. Aquesta carretera és lletja i sinuosa. No entenc perquè hem d'anar per una carretera tan mal feta, amb aquests revolts i aquestes llomes que fan que em balli el cap.
- Anem per autopista. No pot ser més plàcid el recorregut.
- Jo no volia fer aquest viatge. Perquè hem de fer viatges? Sempre amb els viatges. I sempre per carreteres recargolades, els qui construeixen aquestes pistes no tenen ni idea. Les haurien de fer rectes molt a pesar dels desnivells del terreny. Així no hi hauria problema de marejos. I aquest ximple d'en Pau dorm com un babau bressolat pel rítmic trontolleig del cotxe. I jo estic marejada. Vull parar ara mateix.
- No pot ser, hem parat fa deu quilòmetres.
- Ara ja deu ser més, el temps passa, i els quilòmetres també. Si eren deu fa una estona ara en deuen ser quinze. Potser deu ser hora de parar ja, o no?
- De cap manera. Pararem quan toqui, no perquè tu ho diguis. Hem d'arribar a on volem anar. No pot ser que a cada moment m'estiguis demanant de parar. Així no hi ha manera de fer cap viatge. T'hauríem d'haver deixat amb els avis, si arribo a saber que emprenyaries tant t'hauria deixat, t'ho ben asseguro.

7-3

- Trobo que encara ens queda molt per fer. Mira quina estesa al davant de nosaltres. Aquí haurem de planificar una gran infrastructura, de la que es podran beneficiar els vilatans i els de fora. La nostra tasca és encomiable. Hem aprofitat els estudis universitaris. Trobo que aquell pujol que hi ha a la dreta ens obstaculitzarà les planificacions. Cal tenir presents tots els revolts i tots els canvis de rasant. Les coses s'han de fer bé des del començament. Per ara fem les fotos. Això és el començament d'una obra faraònica. Les generacions futures ens estaran agraïdes. Que menys que el seu agraïment envers nosaltres, els creadors del futur? Pren bé les mesures.
- Ja ho faig, que et penses. Faig totes les fotos que tu vulguis. Sóc un simple ajudant de camp, la meva tasca és fer fotos per al gran enginyer. Et penses que no sóc conscient de quin és el meu lloc. Cadascú en té el seu.
- Sí, el meu és besllumar el futur. Saber les coses que passaran abans que passin. Per alguna cosa tinc el càrrec de noves infrastructures. Aquell bosc tan atapeït d'allà al costat del pujol caldrà talar-lo. Per allà mateix ha de passar la carretera. No volem que sigui una d'aquestes vies regionals farcides de ziga-zagues. Volem que sigui una via principal. De fet és el que demanden els veïns i altres afectats. I parlant d'afectacions allà veig uns camps d'ordi si no m'enganya la vista que hauran de ser expropiats. Calen alguns petits sacrificis per aconseguir el benestar i el futur. No es faran soles les coses, el nostre llegat el construïm ara mateix. Fes una foto dels camps.
- Ara va. Potser que anem a fer un cop d'ull de més a la vora.
- No ets tu el que m'ha de dir a mi el que cal fer, tu fes la teva feina auxiliar. Però ara que ho dius no és mala pensada d'atansar-s'hi a fer una prospecció sobre el terreny. Potser tindrem algun problema en aquest tram per culpa dels pagesos. Veig que hi ha profusió de camps, i tinc entès que la gent d'aquestes contrades són lluitadors i inconformistes. No voldran les expropiacions miserables que acostuma a donar el govern. I més tenint en compte que molt a prop s'està ja urbanitzant. Ens hem d'afanyar a fer la carretera abans que els terrenys de conreu no pugin de preu. Aleshores si que tindríem un problema dels grossos. Fes més fotos.
- No faig altra cosa. Fotos per aquí i per allà, del dret i de l'inrevés. Totes les fotos que calgui per poder-les presentar a la comissió.
- La comissió no és cosa teva. Deixa les coses importants a les persones importants. Tu fes la teva feina i seràs feliç. No saps la de maldecaps que em porten les meves responsabilitats. Sempre amb les queixes de tothom, els afectats i els fructuaris de les instal·lacions. El sacrifici en bé de la comunitat és molt mal comprès en el nostre país. Tothom vol dir la seva i endur-se el gat a l'aigua. Com si fos possible d'acontentar tothom plenament. Cadascú ha de sacrificar la seva part del guany, emmotllar-se a les expectatives del conjunt, i jo sóc jutge de tot plegat. Haig de fer valer l'interès general. Et sorprendries de com pot arribar a ser d'egoista quídam quan les decisions afecten a les seves propietats. Quanta gelosia i quanta incúria de l'interès general!

7-4

- Quina merda de cotxe. T'he dit mil vegades que havíem de comprar-ne un de nou. Ara ens deixa tirats. Ens quedarem aquí al voral fins el dia del judici. I tot per la teva garreperia. Un cotxe és una inversió. Una necessitat. Ara ens veiem en aquesta tessitura. Al voral de la carretera amb el motor fumejant. Quina pudor que fa aquest fum. Estàs segur que no esclatarà la benzina?
- M'imagino que no. No trobo que hi hagi raons objectives que ho facin pensar. Els cotxes s'han de canviar quan ja no són capaços de moure's. És una inversió molt forta i la nostra economia no està per alegries. No vull passar-me mesos pagant lletres només pel caprici de tenir una joguina nova. Em penso que et mires massa aquests anuncis o
n surten les novetats més llampants, amb carreteres buides i boscos de fons. Tot és una gran mentida. Potser la corretja del ventilador s'ha trencat, sortiré a veure.
- Si ja sabia jo que un cotxe tan vell havia de fer pana tard o d'hora. Truca a la grua que ens vinguin a rescatar. No penso passar-me el dia dins el cotxe mirant com proves d'arreglar-lo només per tenir la raó. Així no es pot anar pel món, escatimant uns diners per coses que són necessàries. Ara no hi seriem aquí si no fossis tan gasiu. Les coses s'han de comprar quan toca, d'acord amb les normes del consum. La nostra societat es fonamenta en el consum, cada cop més. I tu renuncies als teus drets de consumidor i segueixes amb aquesta carraca. Com hi ha món!
- No és del tot imprescindible que exageris. El cotxe donava mostres de bon funcionament. Mai no ens ha donat cap ensurt, fins ara. Qui ho podia imaginar que s'espatllaria el motor just avui en aquesta carretera. Ningú ho hagués dit del nostre cotxe que ens deixaria al voral. Encara no me'n se avenir que una màquina que ens ha donat tan bon resultat durant tants anys ara ens faci això.
- Doncs jo prou que m'ho imaginava. Es veia a venir. Les coses velles acaben per espatllar-se. Cal canviar-les abans que això no passi. Perquè els aparells vells poden produir desgràcies. Encara hem tingut sort que ens hagi passat això en aquesta carretera on no passen gaires cotxes. Podia haver explotat el motor en meitat de l'autopista. Ens podíem haver posat en perill. La nostra vida en perill, t'imagines? I tot per no voler fer una cosa que per postres haurem de fer de totes totes. I ens podríem haver estalviat aquest mal tràngol d'estar aturats al voral. Mai no em fas cas en res. Sempre has d'anar a la teva i sempre s'ha de fer en aquesta casa el que tu decideixes.
- Ara no som a casa. No ve al cas que diguis res de la nostra casa.
- Ja m'entens el que vull dir. Vull dir que t'entestes a coses que no tens raó, i després tots dos paguem les conseqüències. Hauríem d'haver comprat un cotxe nou ja fa temps. Si no ho hem fet és per estalviar-nos quatre rals, que ara ens passen factura. Perdre'm tot el dia amb aquest contratemps. I jo tinc coses a fer avui. Coses importants, de la feina i de la meva vida privada. I per culpa d'aquest munt de ferralla no les podré fer. No trobes que tu tens tota la culpa? Perquè has estat tu qui no ha volgut canviar de cotxe. Jo hi he insistit. En fi, truca a la grua, que ens tregui d'aquí de seguida. I mira el motor que no esclati.