CANT A L'AMOR

Amb quines bellíssimes paraules ens mostres com la nena es converteix en dona. La natura fa miracles, l'escriptura també.

I gràcies pel teu darrer comentari.
Marta

descrius el pas de la infantesa a l'adolescència.
Breu poema, Gemma, però escrit amb una gran dosi de tendresa.
Una abraçada

és dolorós, màgic, intens. En la teva poesia respira tendresa i molt d'amor. Trobo el poema encantador. M'agrada que condensis aquest sentiment en unes poques paraules triades i sense artifici. Una abraçada

a

Un cant molt tendre aquest, amb una metàfora floral que potser ha inspirat principalment la primavera, època plena de poncelles i pètals nous, estació per dret propi d’esclats i floriments en tots els sentis, antesala lògica dels fruits i la maduració... i que sens dubte de cap mena, resulta molt apropiada per a representar el creixement de la filla que, en deixar de ser nena, es fa adolescent, posteriorment una noia jove, i possiblement, arribi a ser mare.
Sense ser aquesta una condició indispensable per ser una dona sencera, és una possibilitat natural que sovint culmina el procés maduratiu, ja que fruir representa el punt àlgid de l’individu dins l’espècie i assegura la seva continuitat.

T’envio una abraçada primaverenca,
Unaquimera

despertar de la primavera, en el sentit més ampli

gràcies de nou gemma pels teus comentaris, tens raó a part de voltors hi ha d'altres sers que no són gens agressius

una abraçadeta
joan