Cercador
caçadors
Un relat de: Marc Freixasen el vent
com en els nostres cossos,
algu gronxa els dies,
els anys i el temps,
tota una vida de records,
de llagrimes, de somriures
i fin i tot algu
caça la mirada
de l'arbre quan creix
i la torna a fer volar
amb magia sana, saludable pels ulls
que distrets en el paisatge
allunyen el misteri
que guarda la llum del sol...
la rao
de fer bategar el cor
d'aquell nen que neix per dins de nosaltres,
la certesa
de creuar la paraula
amb els espais buits dels dies,
els anys i el temps,
tota una vida de records,
de llagrimes, de somriures
per fer possible de tenir-ho tot ben ple...
aconseguir desitjos sencers de llibertat
son els caçadors de la mirada
Comentaris
-
Bona...[Ofensiu]Naiade | 02-09-2010 | Valoració: 10
...poesia Marc, m'he gronxat pel teu poema, deixant-me caçar pels teus mots tan reals i alhora fugissers. Tan sols un ser sensible pot transmetre aquets instants que ens de vivències.
Una abraçada
-
mirades...[Ofensiu]Fada del bosc | 01-09-2010 | Valoració: 10
Un cop més un dels teus poemes i ja em veus a mi llegint, rellegint....
Penso que és un poema molt bonic i adient, perquè jo hem pregunto veritablement existeixen els caçadors de mirades?
On jo visc encara ens mirem als ulls i ens saludem o bé ens parem a conversar, però quan visito la capital, al metro la gent tenen les mirades buidas....
De la fada que caça históries en les mirades. -
caçadors[Ofensiu]panxample | 01-09-2010 | Valoració: 10
de mirades, llavis i paraules.
enhorabona
Avant! -
un altre caçat[Ofensiu]Bolet | 31-08-2010
tens un estil que m'agrada molt, a mi també m'has caçat
-
t'ho vaig dir al fòrun i...[Ofensiu]joandemataro | 31-08-2010 | Valoració: 10
t'ho torno a dir, bonic poema que a mi m'ha caçat...
una abraçada marc
joan
Valoració mitja: 10
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
868713 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.