Buit existencial

Un relat de: copernic


Mariano Rajoy ha introduït en el debat sobiranista un element no utilitzat fins ara: el cosmològic. Les seves afirmacions en un míting a Bilbao tenen un to transcendental que invita a reflexionar: “Fora d'Espanya i d'Europa no s'està enlloc, només queda el no-res”. Davant de tan profundes paraules he de confessar que m'he sentit aclaparat. El president espanyol, amb aquesta declaració de principis s'alinea amb les tesis d'alguns científics que sustenten la teoria d'un univers finit, encara que potser no tan limitat com el de Rajoy, és a dir, fora d'Europa no hi ha res, ni tan sols els Estats Units. No sé si Obama o Romney hi estaran d'acord. Tot el contrari pensava Einstein, pel qual només hi havia dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana tot i mantenir que sobre la primera tenia encara algun dubte.

Fins ara s'havia utilitzat l'amenaça apocalíptica per terroritzar els partidaris de la independència: l'impagament de les pensions, la sortida de l'euro i d'Europa, l'establiment de fronteres, l'empobriment econòmic, la prohibició del castellà...la frase del president va molt més enllà i ens col·loca directament en el mateix moment de l'Apocalipsi. Com un profeta modern ens avisa del perill. Fa basarda només de pensar-hi: Expulsats del paradís espanyol i europeu, condemnats a vagar per la tenebra eterna, perduts en la immensitat de l'espai, un espai buit, sense estels (excepte els de les banderes), ni matèria gasosa, ni planetes naturalment, atrets per un enorme forat negre que ho engoleix tot: les faixes, les barretines, les sardanes, els castellers, la Moreneta, les estelades...

Ja sé que no hauria de pensar en aquestes coses perquè ara estem en una democràcia i els dirigents dels governs mantenen una actitud molt respectuosa amb la diversitat, ja sigui nacional, cultural o lingüística però les paraules de Rajoy m'han recordat aquelles advertències de frares i capellans del franquisme. De vegades encara recordo aquelles explicacions que ens donaven per a que entenguéssim la idea de l'eternitat: tot allò de l'ocell que s'emportava amb el bec una mica de terra d'una gran muntanya i que de mica en mica la deixava ben planera. Passats aquests interminables anys tot just havia passat un segon de l'eternitat. No hagués dit mai que, ja en la maduresa, se m'intentaria terroritzar, amb altres intencions, amb arguments tan semblants i tan difícils de captar per la meva limitada comprensió.

Comentaris

  • Realment...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 26-04-2015 | Valoració: 10

    ... el desenvolupament polític va enfonsant el món en cada vegada més un indret caòtic on la gran majoria de la població no sap d'on ve ni on anar. Això fan els discursos polítics: desorientar la nostra naturalesa. Escric ara, en la data aquesta on s'aproximen les municipals i com sempre m'hi segueixo mostrant completament escèptic. Els polítics haurien d'estudiar l'univers, com Einstein. Així almenys ens deixarien en pau.

    Agraït de llegir-te,


    Sergi : )

  • Una mica més de "caldo"[Ofensiu]
    Caspar Hauser | 27-10-2012

    Als catalans ens acabarà passant el que ja els hi ocorregut a alguns. Ens faran fora del nostre país, no tindrem on anar i ens escamparan pel mon, alguns seran confinats en zones limitades i vigilades, i altres potser fins i tot els volen exterminar davant la impàvida mirada del mon. Després, gràcies només al nostre únic esforç i sentir de poble, sense ajut de ningú, aixecarem el cap i podrem tornar al nostre país. Però ja serà massa tard, tothom ens dirà que no hi tenim cap dret sobre aquelles terres, que son i, el que encara serà mes sorprenen de sentir, que sempre han estat d’uns altres, els que ens varen foragitar. La història es repeteix

  • I l'austríac saltador?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-10-2012 | Valoració: 10

    Aquest increïble saltador ha donat la raó a Mariano Rajoy. Va pujar a l'àtic amb globus i va tenir por. Què faré ara aquí dalt, tot sol? Es va llençar amb paracaigudes i va tornar amb nosaltres. Uff, menys mal! Aquest austríac, potser de mare catalana, va pensar per un moment que allí dalt hi havia alguna coseta. S'ho va pensar i li va fer cas al de Pontevedra. Mariano, que vinc! Ara ja hi som tots. Una abraçada.

    Aleix

  • Mancats d’un bull[Ofensiu]
    Caram caram | 20-10-2012

    Entestats com estan a veure qui la diu mes grossa, ara el molt il•lustre president, expert en plastilina, ha gosat dir que fora d’Espanya i d’Europa no hi ha vida. Absteniu-vos doncs de viatjar més enllà d’aquests límits, perquè deixaríeu d’existir.

  • Conya fina...[Ofensiu]
    bardissa | 18-10-2012


    Conya fina quan arribes a "perquè ara estem en una democràcia i els dirigents dels governs mantenen una actitud molt respectuosa amb la diversitat" després de descriure la vessant cosmològica de Rajoy.
    Per sort aquesta mateixa vessant fa que cada vegada que ell obre la boca augmenti el nombre d'independentistes. El no res pot ser una molt bona opció.

    M'ha agradat molt,
    bar.


  • Concis[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-10-2012

    concret i ben arguimentat, i compartit amb tothom que tingui dos dits de front. Un article molt bo Copernic.

    Felicitats!

    Ferran

  • i Olé!![Ofensiu]
    allan lee | 18-10-2012

    Uala!! Que bo! pipa m'ho he passat, llegint. És que quan va dir això, en Rajoy, jo vaig rumiar igual. Això son raons, que carai! Com mels hilitos de plastilina en elongación vertical de temps enllà.
    Bona re-entrada, astrònom. Espero que segueixis publicant perles per nosaltres.

    Una abraçada

    a

  • Genial.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 18-10-2012

    La sornegueria també serà xuclada pel forat negre?. Espero que sigui l'últim.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

311185 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...