Allò que no sona

Un relat de: copernic


Només em faltaves tu. Estava a punt de tancar la perruqueria, esgotada, i has aparegut amb la carpeta sota el braç. Ho he de confessar: he tingut un mal dia. El dimarts no solem tenir gaire feina però ha vingut la pesada de la botiga de roba. I que si ara em fas unes metxes aquí, i que si que et sembla el cabell una mica recollit allà, i que si potser clareja d'aquest costat, i que si el tint m'irrita els ulls quan em dutxo...i a sobre ha arribat a última hora després d'haver-nos estat la noia i jo gratant-nos la panxa tot el dia. Però quan ja se n'havia anat i començava a tancar les cortines t'he vist, com una aparició sobtada, picant amb insistència a la porta. T'has presentat i m'has explicat l'objecte de la teva visita. Encara ho tenia tot obert: els llums, la caixa registradora, l'equip de música...La noia ja havia marxat perquè a la clienta només li faltava una darrera pentinada. T'he invitat a entrar. No sé que m'ha passat pel cap, potser la gran quantitat de clientes que he hagut de suportar durant aquests anys, els impostos de l'ajuntament, els problemes que he tingut alguns mesos per poder pagar la seguretat social de la noia, que sé jo. El cas és que t'he agafat pel coll, amb les mans exercint una pressió exagerada per la poca força que tinc. Però em posseïa una ràbia intensa, descontrolada, una ira acumulada que es concentrava en aquells moments en el teu coll greixós i suat. M'has donat unes quantes puntades de peu en els genolls que he aguantat gairebé sense sentir dolor. Hem rodat tos dos per terra quan en la lluita hem ensopegat amb un assecador de peu, però he aconseguit el meu objectiu. Has inclinat el cap, vençut, mort.

I ara, que ja he recuperat el senderi i me n'adono del que he fet, quin problema! Com m'ho faré per desempallegar-me del teu cadàver? No saps, és clar, ni ho sabràs mai, amb quina força, amb quina intensitat t'odio.

Per cert, se t'ha caigut la carpeta que porta el logotip de l'S.G.A.E.

Comentaris

  • M'esperava qualsevol cosa[Ofensiu]
    Frèdia | 04-03-2012

    Menys aquest final. I és que els del SGAE han aconseguit fer-se força odiosos. El to del relat és molt divertit. I ben cert que ara el teu protagonista té un bon sidral muntat. Què farà amb el cadàver? Ja ho ha pensat? Ostres, a mi m’agradaria saber-ho, m’has deixat ben intrigada. Reclamo continuació per a aquest relat. I espero no ser la única. Astrònom, aquesta és una prova més del teu bon ofici. Una abraçada.

  • I la mare que els va parir![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-03-2012 | Valoració: 10

    Realment només faltava el de la SGAE per acabar la jornada! No em sorprèn gens la seva reacció. De fet, no, però de paraula sí que els mataria jo també! Un relat precís, preciós, detallista, únic, real i, finalment, sorprenent. Molt bé! Una abraçada.

    aleix
    l

  • Uaaalaaa!!![Ofensiu]
    allan lee | 03-03-2012

    Quina passada!!! M'encanta!!! Un deu!!! Olè!!! Rebó rebó:-)))


    a

  • Sarcasme[Ofensiu]
    Carles Ferran | 03-03-2012

    Un bon cop, inesperat. Una gran descripció de les circumstàncies que porten al desenllaç. I jugant amb la més rabiosa actualitat. El títol té el seu sarcasme.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

287013 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...