Així s'escriu la història

“Els que amaguen la història de Catalunya són els castellans” va contestar Irene Rigau, consellera del govern català, en resposta a José Ignacio Wert, ministre amb una particular idea de l'educació. Efectivament: per comprovar-ho només cal mirar els anuncis publicitaris de la sèrie de TVE, “Isabel” que explica la vida i miracles de la reina de Castella coneguda com a Isabel la Catòlica. Com tothom que hagi estudiat el batxillerat sap aquesta reina es va casar amb Ferran II d'Aragó, al qual se li pot dir així per que va néixer a Sos, província de Saragossa, que des de llavors porta l'afegitó “del rei catòlic”. Però el que no es pot ocultar és que en aquells moments Aragó formava part de la corona catalano-aragonesa, que la capital del regne era Barcelona i que, a més a més, València i les Balears eren territoris sota els dominis del rei.

Un “petit”detall que ha passat desapercebut de generació en generació des del franquisme com a mínim, època en la qual vaig estudiar el batxillerat. No sé quins continguts s'ensenyen a les escoles de fora de Catalunya sobre la història d'Espanya (és un assumpte que sempre m'ha encuriosit) però si tenen el mateix rigor que la sèrie de TVE no m'estranya que més enllà de l'Ebre i de la Franja de Ponent (on es parla l'aragonès oriental) tinguin una visió gairebé prehistòrica de la unitat espanyola, com demostra el comunicat del la Conferència Episcopal que assegura que els inicis de la configuració de tot plegat es remunten a la romanització. Per buscar-li antiguitat a la criatura que no quedi.

Ja ho deia Winston Churchill: “La història l'escriuen els vencedors” i Castella ha escrit sempre amb lletres d'or i sang la crònica de les seves conquestes. Curiosament, també un altre Winston, Winston Smith (casualitat?) és el protagonista de la celebèrrima novel·la 1984, de Georges Orwell. Smith treballa en l'irònic Ministeri de la Veritat, on es realitza una mena de bricolatge amb la història amb l'objectiu d'adequar-la als esdeveniments actuals i les directrius de la dictadura governant. Potser sí que, com assegura el ministre, els catalans exagerem una mica l'heroïcitat dels nostres mites però és que hem tingut uns grans mestres en l'art de la manipulació. Si tenim en compte els llargs períodes d'absolutisme i dictadures que ha patit la pell de brau podem concloure que els castellans han tingut molt de temps per fer i desfer la seva història com si fos un moble d'IKEA.