Cercador
Bocí de cel
Un relat de: aurora marco arbonésBOCÍ DE CEL
Un gran núvol de fosques orenetes
davant del meu balcó juguen i volen,
un vol d'esbojarrades ballarines
que orenegen sens parar, sense anar enlloc.
Aletegen uns instants, tot energia
per caure en picat, fent maniobres
com avions de joguina. Ales esteses,
es lliuren confiades als corrents.
Per què, si en un petit bocí de cel
d'orenetes s'hi troba un gran esbart,
no encepeguen les unes amb les altres?
En aquest moviment que no es detura,
en aquest continu ball que no té fi,
com esquiven l'encontre de llurs cossos?
Si les observo massa el cap em roda,
m'atabalen l'embranzida i la cridòria
de gran pati escolar curull d'infants.
El vol majestuós d'una cigonya
travessa el núvol de mosquits gegants,
potes juntes, horitzontal figura,
ales blanques i flocs de serrells negres,
llarg el coll, reduït el caparró.
Se'n va volant lleugera, buit el bec
i torna feixugada amb un farcell
que afegirà més brancada al tendre niu.
Alço el braç, la pell banyada en sol,
i amb la punta dels dits, més grossos que ella
ressegueixo la línia del seu cos.
La cigonya també juga una estona,
deixant-se emportar pels suaus corrents,
pel plaer de volar, no tot és feina.
Qui pogués ser oreneta o ser cigonya!
Qui pogués tenir ales per volar!
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
251839 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS