Big-Bang ( o gran explosió )

Voldria jugar amb tu ara, parlar del vent i del mon,
segrestar-te en silenci, portar-te als afores,
i ben entrada la matinada, buscant noves sensacions,
estirar-nos a les eres i comptar estels a l'horitzó.

I acaronar-te les galtes, suaument, sense dir res,
i contemplar els teus ulls, secretament, mentre et dorms,
i plorar de felicitat, intensament, al veure't al costat.

Vull aprendre a estimar un altre cop, oblidar el passat,
vull venjar-me del maleït destí que m'ha ferit,
vull que el sol, la lluna i el mar morin un altre cop,
que pateixin el buit de la meva mirada cada nit.

Abraçar-te com mai abans ho he fet,
sentir els batecs del cor a l'unisó,
i esclatar a riure en aquesta nit immensa,
trencar el silenci amb els teus ulls.

I no soc jo, ni ets tu, som nosaltres,
i no és vida, ni és mort, és eternitat,
i no és amor, ni és odi, és retrobar-te,
és obrir junts un nou camí, un altre cop...

I el somni marxa... i el camí no hi és...
o potser si?