Cercador
batec sota el fang
Un relat de: mharta- Compartir:
Damunt meu, algú hi va esculpir el fracàs,
Com una ofrena a un déu perdut.
Només un crit,
Un nom quasi inexistent,
I els retalls de moltes nits...
Amb guix i fang va cisellar la meva pell,
Sense malls,
Sense martells,
Només el frec d'unes mans aspres...
Però la carn sebollida segueix polsant
I cada vespre brama ferotge
Entre un temps que mai s'acaba
Però que, irremeiablement, a ella se li esgota.
I ara crido i tu no em sents perquè potser ja és massa tard,
Perquè ara ja és de nit i tothom dorm...
i ningú no se n'adona que sota el guix i sota el fang
hi sobreviu el batec assedegat d'una vida que s'apaga.
Comentaris
-
Si tú vols...[Ofensiu]AVERROIS | 08-02-2006
...pots trencar aquesta escorça de fang i guix i reneixer com la envolcallada papallona que veu la llum de nou. Una abraçada.
-
no![Ofensiu]socjomateix | 08-02-2006 | Valoració: 10
que no s'apagui, que no mori! Endavant, si us plau! Mentre el batec sobrevisqui, no importa que sigui sota el fang. Això fa que encara sigui més viu. Preciós poema, felicitats!