Iceberg

Un relat de: mharta

Ja s'ha fos el foc inert de l'iceberg estel·lat...
De l'escletxa transgressora
Només en resta un rec negat.
I ara ja no hi ha estacions,
Ni camins que corrin sols.

Ja s'ha fos el foc inert de l'iceberg escairat...
Del crit eixordador
Només se'n sent un ofec mut.
I Orfeu, afònic,
Va embogir ja fa molts anys.

Ja s'ha fos el foc inert de l'iceberg esmicolat...
I unes urpes afilades agonitzen
sota carn envermellida i estripada.
Perquè, de tot allò que era jo,
Ara només n'has quedat tu.


Comentaris

  • precís[Ofensiu]
    bufanúvols | 01-12-2007 | Valoració: 10

    Encara em perdo llegint la teua poesia.

  • ostres...[Ofensiu]
    socjomateix | 18-04-2006 | Valoració: 10

    que trist, que dur...he tingut la sensació que aquest iceberg cada cop més destrossat em queia al damunt. Tot el pes del món, d'un món trist però bonic, damunt meu.