Iceberg

Un relat de: mharta

Ja s'ha fos el foc inert de l'iceberg estel·lat...
De l'escletxa transgressora
Només en resta un rec negat.
I ara ja no hi ha estacions,
Ni camins que corrin sols.

Ja s'ha fos el foc inert de l'iceberg escairat...
Del crit eixordador
Només se'n sent un ofec mut.
I Orfeu, afònic,
Va embogir ja fa molts anys.

Ja s'ha fos el foc inert de l'iceberg esmicolat...
I unes urpes afilades agonitzen
sota carn envermellida i estripada.
Perquè, de tot allò que era jo,
Ara només n'has quedat tu.


Comentaris

  • precís[Ofensiu]
    bufanúvols | 01-12-2007 | Valoració: 10

    Encara em perdo llegint la teua poesia.

  • ostres...[Ofensiu]
    socjomateix | 18-04-2006 | Valoració: 10

    que trist, que dur...he tingut la sensació que aquest iceberg cada cop més destrossat em queia al damunt. Tot el pes del món, d'un món trist però bonic, damunt meu.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: