Cel d'aigual

Un relat de: mharta

Un tauró i la cua que es desfà
I es fa trident
Que aviat serà palmera de dos troncs
I just després un pètal descarnat
Que es devora a si mateix.
Al costat de tants instants encadenats,
Tres metamorfosis més
De fum empolsimat
Que agafen gruix
I fan un sol dibuix.
La resta és tota nua.
I sota el mantell,
Ells hi tenen el seu niu,
Al fons de la mar seca
Que els fa de sostre.
I mai, si no amb la nit del darrer estel
Que els farà fora,
Creuaran la línia d'aigua espumada.

Comentaris

  • Aix...[Ofensiu]
    mharta | 30-05-2006 | Valoració: 10

    Que anaves taja conduint? guapaaaaaa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: