Sirena de sorra

Un relat de: mharta

Sirena de sorra
que rodes sola
pel desert,
quan tot just t'has escapat
d'un mar que, per tu,
deu ser massa fred.
I rodoles
i rodoles,
i les escates de cristall,
lluents,
cada cop més roents,
de records de sal,
ara,
tenen set,
tenen fam,
senten desig
de sol, de foc,
d'un món...
Un món de terra
sota l'aire,
sota un cel que es recargola,
i que se t'escola per la gola,
i t'entra dins,
i t'omple tota
i fa calor,
molta calor,
vent xafogós,
i ja no saps de quin món véns...
Has oblidat la teva cua,
has renegat d'aquella sorra
i ja no ets capaç de veure
que ets, com sempre, al mateix mar,
al mateix fons, entotsolada,
nedant, sirena;
però ara, damunt teu,
ja no hi tens sal,
no sents cap pes,
perquè ja només t'envolta
un aire espès,
un mar evaporat...

Comentaris

  • | 04-07-2006 | Valoració: 10

    Sóc nou per aquí. He vist el teu relat a "destacats" i t'he vingut a llegir. És evident que domines el llenguatge, suposo que vols descriure algun tipus de metàfora, però a mi se m'escapa una mica. Això però, encara fa més atractiu el teu poema.
    Salutacions

  • t'esperava![Ofensiu]
    socjomateix | 03-07-2006 | Valoració: 10

    Marta, feia temps que esperava que publiquessis un nou relat! T'has estat molt temps callada!!! Però reconec que l'espera ha valgut la pena.
    A qui no ha passat això de tenir ganes de sortir de l'entorn de sempre, del medi que creiem que ens pertoca (potser per comoditat)... I si n'aconseguim escapar (cosa que no és gens fàcil) potser després descobrim que el canvi no ha estat tan favorable com esperàvem, que tot plegat era positiu només a la nostra ment i veus que allò que tenies i allò que tens, en el fons, no és tan diferent. Però un canvi és un canvi!
    Enhorabona! No si si anaves per aquí però a mi m'ha transmès això i m'ha encantat!

Valoració mitja: 10